MARTORELL
TERRA DE VINS
martorell BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178 OCTUBRE-NOVEMBRE DE 2011
PÀG. 08 i 09
ENTREVISTA AMB JORDI MORERA i OLIVERAS. “LA LLENGUA DEL CARRER I DEL PATI CONTINUA SENT EL CASTELLÀ”
PÀG. 10
BATEIG DE LES PLACES D’ISIDRE CLOPAS, DE JAUME AMAT i EL PARC DE JOAQUIM MIRÓ
PÀG. 11
LA PRESIDENTA DE LA JUNTA LOCAL DE L’ASSOCIACIÓ CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER, MONTSERRAT CAMPMANY I CLARÓS, FILLA PREDILECTA DE MARTORELL
02
VIMART
MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178
APOSTA
VIMART LA FESTA DEL ROSER 2011 PRESENTAVA UNA NOVETAT: EL VIMART, LA PRIMERA FIRA DEL VI I DEL CAVA DE MARTORELL. EL QUE ES PRESENTAVA COM A UNA EXPERIÈNCIA PILOT PER MANTENIR VIU L’ESPERIT D’UNIR TRADICIÓ I MODERNITAT AL ROSER –LA CELEBRACIÓ DEL FINAL DE LA VEREMA- POT ACABAR SENT UNA FIRA DE REFERÈNCIA DEL MÓN DEL VI I EL CAVA DE LA COMARCA EN ELS PROPERS ANYS. ELS EXPOSITORS QUE VAN SER AL VIMART DESTAQUEN LA GRAN AFLUÈNCIA DE VISITANTS, LA POSSIBILITAT DE DONAR-SE A CONÈIXER I LA BONA SINTONIA ENTRE ELS CELLERS.
La primera edició del VIMART va aplegar tretze marques de vi i cava de Martorell i de la comarca. La fira va donar a conèixer la importància dels seus orígens, les tradicions i arrels vinculats a una terra de vins i caves. La plaça de l’església es va convertir en un aparador de restauradors, sommeliers, agents vinícoles, cellers i, també, una gran quantitat de visitants.
03
LA PRIMERA EDICIÓ DE LA FIRA DÓNA A CONÈIXER VINS I CAVES DE MARTORELL I COMARCA
DEGUSTACIÓ DE PRODUCTES Durant més de quatre hores, els visitants van poder gaudir de les degustacions que oferien els diferents cellers. Els visitants tenien tres opcions per a participar de la degustació dels productes que s’oferien al VIMART: un tiquet de tres consumicions per a vi o cava (5 euros); un tiquet de dos platets gastronòmics elaborats per restauradors (2 euros) i un tiquet per la compra de la copa de vi o cava (1 euro). També s’oferia la possibilitat de fer compra directa de vins i caves a preus de bodega o rebien tiquets de descompte per comprar els productes als mateixos cellers.
DONAR-SE A CONÈIXER Les Bodegues Ca n’Estella va oferir als visitants una degustació del ‘Clot dels Oms’ (amb les varietats de rosat, blanc i negre) i el cava Rabetllat i Vidal. Aquest vi va rebre la gran medalla d’or al certamen Vinitaly a Verona (Itàlia). Anna Vidal, propietària de Bodegues Ca n’Estella, explica que “aquesta Fira ens ha permès, sobretot, donar-nos a conèixer. Més que els productes que oferíem el nostre objectiu era que els visitants situessin Ca n’Estella. És curiós que ens coneguin més al Japó que a pocs kilòmetres d’on som, però vam complir amb el propòsit. A vegades
tenim la sensació que la gent t’ha de conèixer per la proximitat, però amb les noves tecnologies aquest concepte ha canviat molt”. Masia Bach va presentar tres varietats (rosat, blanc sec i blanc semi-dolç) del Bach Extrissimo i un Bach Viña Extrissima negre. El celler de Can Bonastre Wine Resort, de Masquefa, va mostrar els vins de dues varietats de criança (Erumir i Can Bonastre). Mabel Martos, de Can Bonastre Wine Resort, destaca “la gran afluència de visitants que hi va haver durant la Fira. Al nostre estand, els visitants bàsicament s’informaven de les nostres instal·lacions, però sobretot
04
VIMART
MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178
ELS VISITANTS AL VIMART VAN PODER DEGUSTAR TOTA MENA DE VARIETATS DE VINS I CAVES
aquesta Fira va ser un degoteig de persones que anaven a passejar i a tastar els productes que s’oferien”. Martos afegeix que “ens vam sorprendre que, tot i la proximitat amb Martorell, poca gent coneix Can Bonastre i va ser una bona oportunitat per donar difusió del que oferim”. Castell d’Age, de La Beguda Baixa, va ser un altre dels expositors. Un dels seus representants, Koldo Arana assegura que “els visitants van gaudir de valent i aquest és el record que ens queda del VIMART. Al marge del negoci, en una fira el més important és que la gent quedi satisfeta i això va superar-se en escreix”. Un altre expositor va ser Can Mata d’Abelló, una masia situada entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. Va oferir dos vins blancs (un jove i un fermentat) de la varietat xarel·lo i un negre criança de Merlot; Roger Goulart va oferir tres caves: Gran Cuvée, Gran Reserva i Brut Nature; Apiaria Vinya i Celler SCP, de Castellbisbal, va presentar dos merlots de La Pierola, de 2006 i 2007; Cal Garrigosa, d’Abrera, va presentar tres vins: un blanc jove, un negre jove i un vi dolç de postres; i el Celler Cercavins, de Verdú (Lleida) va mostrar quatre productes: ‘Bru de verdú’ (14 i 6), ‘Egom’ i ‘Guillamina’.
SUCULENTS PLATETS GASTRONÒMICS A banda dels expositors dels cellers de vins i caves, el VIMART complementava l’oferta amb una mostra gastronòmica. Els visitants van poder tastar els platets gastronòmics. Un dels expositors d’aquest àmbit va ser el restaurant Ca l’Esteve, de Castellbisbal. Esteve Esteve, propietari del restaurant, explica que “el VIMART ha de ser un punt de trobada de tots aquells que ens dediquem al vi, al cava i a la restauració. Catalunya és un país que destaca per la bona taula, amb plat i beure i darrerament s’ha generat molt interès per aquest àmbit cosa que va quedar demostrada en aquesta fira”. El restaurant Ca l’Esteve va oferir als visitants tres platets gastronòmics: caneló farcit amb tonyina i parmesà; galteta rostida amb vainilla i camagrocs i flam de mató amb kromble de mel i fastucs. Esteve reconeix que “vam servir platets durant tota l’estona, sense parar. Estem molt satisfets d’aportar el nostre estil en aquesta fira perquè Martorell és casa nostra i perquè dóna prestigi al municipi”. Restaurant Ca l’Esteve va oferir quatre varietats de ‘Somvuit’: ‘fil d’or’ xarel·lo; ‘pètals’ rosat; ‘les cartises’ Syrah i un criança. En l’àmbit de restauració, també va ser-hi
el restaurant Manel, de Martorell. El representant del Manel, Jordi Bartés diu que “a la fira hi va haver un gran ambient; la gent va venir disposada a gaudir del que oferien els expositors”. Cal Manel va oferir platets de tripa, cap i pota, mongetes pintes amb orella, arròs negre a la marinera, anxoves del Cantàbric, tapes de brie amb sobrassada i ou de guatlla i pionono (pa de pessic enrotllat amb crema cremada). PREVISIÓ SUPERADA PEL CURS DE VINS Més d’una seixantena de persones van assistir al curs per aprendre a degustar el vi, a la Casa de Cultura La Vila. El curs va anar a càrrec d’Esteve Esteve Adell, sommelier del restaurant Ca l’Esteve. Durant més d’una hora, els participants van fer-se una idea bàsica de les diferents varietats del vi i de les denominacions d’origen a Catalunya. Esteve diu que “el curs va ser un èxit de participació. Actualment, hi ha molta gent que està interessada en el món del vi i el cava, persones que els apassiona aquest món sense ser-ne professionals. De cara a properes edicions haurem d’ampliar el nombre de participants”.
05
ANTECE DENTS
L’agricultura tradicional de secà a Martorell estava basada en el conreu de la vinya. L’any 1945, a Martorell es dedicava al 37% de la superfície de la terra a la vinya, que s’estenia pràcticament a tot el municipi, des del Pla fins els vessants de la serra de les Torretes. A finals del segle XX la Societat Agrària de Transformació Martorell Vinícola (abans anomenada Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell, fundada l’any 1917) encara tenia activitat i portava el raïm per a procedir a la
vinificació. El vi de Martorell, aleshores, estava protegit per la denominació d’origen Penedès. Actualment malgrat la quasi desaparició de la vinya i la seva influència en el món vinícola de la comarca, Martorell celebra des de l’any 1981 la festa del Most, dita Festa del Roser. L’origen d’aquesta festa es remunta a l’any 1572 quan Lluís de Recasens, senyor de la baronia i heroi de Lepant, va demanar al pontífex romà jubileu perfeta per la cofradia del Roser de Martorell.
ELS EXPOSI TORS
La primera Fira del Vi i del Cava de Martorell van participar-hi 13 expositors: Mata Abelló, Cal Garrigosa, Castell d’Age SA, Bodegues Ca n’Estella, Roger Goulart, Restaurant Ca l’Esteve SL, Ca
n’Estruch, Masia Bach, Apiaria Vinya i Celler SCP, Can Bonastre Wine Resort SL, Celler Cercavins SL, Bartés i Costa Restauració SL, Cava Canals i Canals.
LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA VA QUEDAR PETITA AMB LA GRAN AFLUÈNCIA DE VISITANTS AL VIMART
06
VIMART
MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178
TONI
ALBIOL TONI ALBIOL, PREGONER DE LA FESTA DEL ROSER, HA ESTAT UN DELS IMPULSORS DEL VIMART
“EL VIMART HA DE SER UN REFERENT ENTRE LES FIRES DE VINS DE CATALUNYA”
EL PREGONER DE LA FIRA DEL ROSER 2011, TONI ALBIOL LACASTA (BARCELONA, 1968) ÉS UN REPUTADÍSSIM ENÒLEG QUE REGENTA LA BOTIGA DIVINS DE MARTORELL, UNA DE LES SIS MILLORS DE L’ESTAT ESPANYOL.
L'ALCALDE SALVADOR ESTEVE AMB EL PREGONER DE LA FESTA DEL ROSER, TONI ALBIOL A L'AJUNTAMENT
07
idors i regidores, “Il·lustríssim alcalde, reg cellers expositors Amics de Sant Antoni, l·laboradores, del VIMART, entitats co itants, turistes amics del vi, vis lenques. rel rto martorellencs i ma
ven els vinyaters s’arruïna . nt el camp deixava la ge
olles, Aquest mercader d’amp , lcó ba l de s de rla que us pa a, joi de ple à avui est ó. per poder llegir el preg
empeltar, Però vàrem aprendre a da, i a poc a poc altra vega ar, raj a va na tor el most i la vinya es recuperava . sobre un peu americà
Encetem ara el Roser, la collita ja madura, b vi, els grans brindarem am . el most per les criatures Qui va caure de clatell, el dia que va fer la dita, l, sobre el vi de Martorel tòria his la a r ssa pa potser va ria a caure potser, na però si avui s’aixequés tor memòria no perquè no guardem eus mp de em els que continu xos tot els m co e sinó per veur s. eu nr co els ït han enva atge Permeteu-me l’homen , mp ca als qui treballen al b les plagues am ra, ue seq amb fred, amb rcat. i els baixos preus del me pagès Un dia m’explicava un l gat, de i la història del Pont dès ne Pe i que Martorell és gat! bre Llo riu al t que neix jun Us juro que just després ar jo me’n vaig document s, gè i del que deia el pa és veritat. que som terra de vins,
t, El Pont del Diable ha vis guerra, la ien ist res s com els cep al secà, com el xarel·lo creixia patien la terra, cs com els martorellen dicat. sin com es fundava un n Bros També diuen que a Ca rs, do lla ba tre ls els humi nades després de llargues jor , rró mataven a cop de po s. de ola les penes descons istòria La ciutat està plena d’h erem i una part avui en recup est poble, qu la de la vinya i el vi d’a nt. ge a sev és la història de la aliat, El vi ha estat el nostre lgia, stà no de s nt me en els mo d’alegria, de reflexió, nça-. de celebració, d’enyora ompanya el vi Als déus i als homes ac i la terra el seu caminar pel cel ia del raïm Bacus i Dionís i l’essènc , mar i guerra. per sobre de la fertilitat
sar a les seves noces va po vi de c llo en molta aigua el garrepa de Canà. ha amor, deia A on no hi ha vi no hi pot ser l’elixir de vi el e Eurípides, i és qu el desamor. El vi, l’amor i el remei contra ic del savi i com deia Avicena, és am arg i útil com am enemic del borratxo, és rmès a la gent pe à el consell del filòsof, est empeny al beneit i prohibit als imbècils, savi fins a Déu. cap a les tenebres i el breix el mediocre i Certament el vi desco a en quatre glops el poca-solta, el despull ul. (...) sim i li treu l’abric del dis i alegries, i per una El vi ens dóna estímuls feliç mentre perdura estona ens fa la vida més s, bevem i brindem, a la copa, per tot això i mé ts vins i caves ·len si pot ser amb els excel na gent, brindem bo la r catalans, brindem pe busquem solucions contra la crisi; segur que si ens ajudarà a trobar al voltant d’una copa, el vi ot brindem per la nous camins, però sobret em per la salut i per felicitat, per la pau, brind s. la germanor dels poble it del VIMART, la Brindem també per l’èx es de Martorell i per primera fira de vins i cav es duran a terme la resta d’activitats que . Esperem que amb durant la festa del Roser vostre suport, la vostra participació i el s de la nostra vin de fira aquesta primera ser un referent entre localitat pugui arribar a unya. les fires de vins de Catal
tes, En Noè es posava les bó ncar tri a av rad ag diuen que li l rsa ive un i uv dil l i abans de els va dir als animals atre gotes! no patiu que seran qu
dès Aquí comença el Pene I mentre Roma cremava rà. Ba de rc A l’ a i mor fidels a les seves idees n, ve Neró ea nr co ja s an rom Els s’embriagava amb vi en t, for en els frares premsav tre cuixes de plebees. gers fermentaven, en la Confraria dels estran nt. ònia i els vins creuaven el po Des d’Armènia a Babil va tja via vi per l’Orient el en av su fenicis o ts s’h an ls rci ero me mp co Els ca també els . i patien les calors. del negoci s’aprofitaven ng sa la i gs La pluja, els fon . en dels talls els veremadors A l’Odissea ens expliqu r un bon taco ma for va que al vaixell es Martorell vessava vi, 20 litres de vi al dia ons, nt ca e atr qu ls pe i as qu es fotia el ‘Telemaco’. història va arribar la fil·loxera, I d’aquest repàs per la . tot sorprès re ha lai i ho va fotre en potser el que més m’ m, fer a à çav tal an ca L’insecte av és que sense ser rava del cep les arrels devo
stia, però molta Comencem amb modè u que al món del be sa il·lusió i passió, i ja són els nexes que vi, la il·lusió i la passió amb els seus uneixen els elaboradors clients més fidels. (...) ordant el que deia I m’agradaria acabar rec Francesc Pujols: l’il·lustre martorellenc De la força de segar, pa. en neix la tendror del De la força de collir, en neix la força del vi. transmet el vi, les Que aquesta força que ra, camini sempre seva gent i la seva cultu que si l’accepteu al vostre costat. Segur à ser més feliços. far com a companya us questa excel·lent Us desitjo que gaudiu d’a festa del Roser. vi i Visca Catalunya!” Visca Martorell, Visca el
08
ENTREVISTA
MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178
“LA LLENGUA DEL CARRER I DEL PATI CONTINUA SENT EL CASTELLÀ”
ENTREVISTA AMB
JORDI MORERA I OLIVERAS MESTRE JUBILAT DE MARTORELL
09
JORDI MORERA I OLIVERAS (BARCELONA, 1950) S’ACABA DE JUBILAR DESPRÉS DE36 ANYS COM A MESTRE DE CATALÀ EN DIFERENTS CENTRES EDUCATIUS DE MARTORELL. SE’L CONEIX COM EL ‘JORDI DE CATALÀ’, PERÒ A BANDA DE LA SEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL PARTICIPA EN ENTITATS ON FA TEATRE I CANTA.
ARRIBA A MARTORELL L’ANY 1975 COINCIDINT AMB EL FINAL DEL FRANQUISME I EL COMENÇAMENT DE LA TRANSICIÓ. COM RECORDA ELS SEUS INICIS? Amb nostàlgia. Després de treballar als Jesuïtes de Sarrià, de Casp i en acadèmies de Barcelona i Badalona vaig trobar una feina com a professor de català a Martorell. A través de l’aleshores regidor Joaquim Massaneda, l’Ajuntament em va fer un contracte que anava en funció del meu rendiment. És a dir, jo pagava una fiança i a l’acabar al curs, si estaven satisfets amb el meu rendiment, em tornaven els diners que havia pagat. VA TREBALLAR A LES ESCOLES D’ELS CONVENTS, JUAN RAMON JIMÉNEZ, BALMES I VERGE DEL CARME, A L’ESCOLA DE CATALÀ I AL SECRETARIAT, COM A PREÀMBUL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL. COM ES VA VIURE LA IMPLANTACIÓ DEL CATALÀ A LES ESCOLES? El procés va ser molt lent. Hi havia molts professors incòmodes a canviar de registre, fins i tot mestres de parla catalana. N’hi havia d’altres, potser per raons ideològiques, que es mostraven contraris a fer-ho. Com els ajuntaments van tenir una certa llibertat d’oferir classes en català, a les escoles públiques va ser més complicat. GAIREBÉ 40 ANYS DESPRÉS, UNA DENÚNCIA FETA PER TRES FAMÍLIES POSA EN PERILL EL MODEL D’ESCOLA CATALANA I EL SISTEMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA. COM A PROFESSOR DE CATALÀ QUINA VALORACIÓ EN FA? En un país de normalitat social podria veure amb bons ulls que cadascú pogués escolaritzar-se amb la seva llengua, però a Catalunya no es dóna aquest cas, no som en un país normal. Jo sóc partidari del model
d’immersió lingüística perquè ha donat uns resultats excel·lents en l’educació a Catalunya. A més ens ho avalen els estudis i resultats que s’han fet en àmbit europeu, però a les portes d’unes eleccions espanyoles sempre apareixen aquestes polèmiques amb la llengua. EN L’ÈPOCA QUE VA VIURE, EN ALGUNES AULES DE MARTORELL VA PODER ENSENYAR EL CATALÀ A MOLTS ESTUDIANTS QUE A CASA LA LLENGUA QUE ES PARLAVA ERA EL CASTELLÀ. Sí, és cert. Vaig tenir aquesta oportunitat d’ensenyar-los la llengua, però amb els anys he arribat a la conclusió que la influència d’un mestre és ben poca. La pressió que més influeix sobre els alumnes és el carrer i els amics. I en aquest sentit, la llengua que es parla al pati i al carrer continua sent el castellà, sobretot a la zona metropolitana de Barcelona. El castellà és una llengua que està molt arrelada a la gent de Catalunya. QUÈ EN PENSA QUAN SENT CONTÍNUAMENT QUE EL CATALÀ ESTÀ EN PERILL? Pel carrer sents a la gent jove parlar més en castellà que en català. No m’explico quan un catalanoparlant ho fa en castellà amb una persona que entén perfectament les dues llengües. Això fa que majoritàriament domini el castellà. Per exemple, en un matrimoni mixt el que s’acaba imposant és el castellà. EN UNA SOCIETAT IMPREGNADA D’UNA CRISI ECONÒMICA I DE VALORS, LA FIGURA DEL MESTRE HA PERDUT PISTONADA. COM S’EXPLICA AQUEST CANVI DE TENDÈNCIA? És fruit de l’evolució de la nostra societat. El respecte de l’alumne cap al mestre i a la
inversa no és el mateix que abans. Però caldria analitzar si el respecte que hi havia abans era només respecte o també hi havia por i amenaça. Aquesta amenaça ha desaparegut i per una banda és bo, però per una altra banda crec que hi ha una manca de treball en l’educació a casa. Abans els alumnes eren respectuosos per por a què els dirien els pares i ara són els pares qui tenen atemorits els professors. EN L’ACTE DE RECONEIXEMENT ALS PROFESSORS DE MARTORELL QUE US HEU JUBILAT, TOTS VAN COINCIDIR A DESTACAR L’ESTIMA PER AQUESTA FEINA. ÉS UN VALOR AFEGIT QUE TENIU ELS PROFESSORS? La feina de mestre té un component de vocació molt clar. Hi ha feines mecàniques que no necessiten obligatòriament estimar allò que fan. En canvi, ser mestre significa transmetre coneixements a persones on també s’estableixen vincles emocionals. La meva satisfacció és quan hi ha alumnes que em truquen perquè conegui els seus fills o d’altres que em conviden al seu casament. Aquesta és la recompensa que reps. S’HA JUBILAT. I ARA QUÈ? Treballaré en diversos projectes vinculats al departament d’Ensenyament de l’Ajuntament de Martorell. Entre les activitats previstes són la participació dels escolars de 6è de primària dels centres educatius a Ràdio Martorell; la coordinació de l’elaboració de contes a càrrec dels alumnes de 2n i 4rt de primària i un projecte lligat amb la música.
10
CLOPAS, AMAT I MIRÓ
MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178
BATEIG DE LES PLACES
D’ISIDRE CLOPAS I DE JAUME AMAT I DEL PARC JOAQUIM MIRÓ L'ALCALDE DE MARTORELL, SALVADOR ESTEVE VA DESCOBRIR LES PLAQUES DE LES PLACES DEDICADES A ISIDRE CLOPAS I JAUME AMAT, AL BARRI DE BUENOS AIRES. ESTEVE VA ASSEGURAR QUE "ÉS UN ACTE DE JUSTÍCIA PERQUÈ VAN FER UNA TASCA IMPAGABLE PEL POBLE DE MARTORELL I QUE HAN DEIXAT LA SEVA EMPREMTA. ÉS BO QUE ELS NOMS DE CLOPAS I AMAT ESTIGUIN ASSOCIATS EN UN BARRI COM EL DE BUENOS AIRES PERQUÈ AIXÍ ELS SEUS VEÏNS PODRAN DESCOBRIR EL SEU LLEGAT PERQUÈ A LA VILA JA ELS CONEIX TOTHOM". ESTEVE VA AFEGIR QUE "CLOPAS I AMAT NO APAREIXERAN ALS GRANS LLIBRES D’HISTÒRIA PERÒ PERSONES COM ELLS SÓN INDISPENSABLES PER ESCRIURE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE POBLE". EN L’ACTE, INCLÒS EN LES JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI, HI VAN ASSISTIR FAMILIARS I AMICS DE CLOPAS I AMAT.
LA FAMÍLIA DE L'HISTORIADOR ISIDRE CLOPAS, AMB L'ALCALDE SALVADOR ESTEVE, SOTA LA PLACA AL BARRI DE BUENOS AIRES
FAMILIARS I AMICS DE L'ARTISTA JAUME AMAT VAN DESCOBRIR LA PLACA DE LA PLAÇA QUE PROTA EL SEU NOM
L'ALCALDE SALVADOR ESTEVE I ELS NÉTS DE JOAQUIM MIRÓ VAN DESCOBRIR L'ESCULTURA D'UNA XIRUCA FETA PER L'ARTISTA PACO ARASA
CLOPAS, EL CRONISTA DE MARTORELL Isidre Clopas i Batlle, cronista municipal, conservador dels Museus i historiador autodidacte i el Jaume Amat i Bargués, artista polifacètic, sensible al patrimoni històric i al patrimoni natural, autor de nombrosos esgrafiats que llueixen en moltes façanes del municipi. La regidora de Turisme i Patrimoni Històric, Maria Hinojo va dir que "dos espais del barri de Buenos Aires s’han dedicat a dos martorellencs amb diferents personalitats però amb un denominador comú: l’estima de Martorell per la seva història, pel seu patrimoni i pels seus orígens". En l’acte hi van intervenir l’historiador Ferran Balanza i la filla Assumpta Clopas.
AMAT: UN REFERENT DELS ESGRAFIATS Rosario Navarro, presidenta del Centre d’Estudis Martorellencs, va dir que “Jaume Amat va ser un il·lustre martorellenc d’una gran tasca polifacètica des del dibuix a l’esgrafiat passant per la pintura i l’escultura. Ens ha deixat un llegat de més d’una cinquantena d’esgrafiats en diferents façanes del municipi. Si el Pont del Diable és un monument emblemàtic del nostre passat romà, els esgrafiats són un altre paradigma artístic de la identitat martorellenca. Podem admirar les façanes amb tota mena de motius i ornaments geomètrics al·legòrics, mitològics i eròtics”. La denominació d’aquests dos espais públics es va aprovar per unanimitat en sessió plenària de l’Ajuntament de Martorell.
MIRÓ, FUNDADOR DE L’ESCOLTISME A MARTORELL L’alcalde de Martorell, Salvador Esteve va batejar oficialment el parc de Joaquim Miró i Fisa, fundador de l’Agrupament Escolta Joan XXIII en un acte amb més de 300 persones. Esteve va assegurar que “és un acte de justícia nomenar un espai públic de Martorell a una persona que va iniciar una tasca que es manté viva gairebé 50 anys després. En Joaquim Miró va ser una persona enèrgica, compromesa i amb uns valors que l’avalen amb el paper que té, encara ara, l’escoltisme”. En l’acte, l’alcalde de Martorell va descobrir una escultura feta per l’artista Paco Arasa, una xiruca de formigó com a símbol dels valors de l’escoltisme. El Parc de Joaquim Miró i Fisa es troba a l’espai ubicat entre el carrer del riu i el carrer de Sant Genís de Rocafort. Durant l’acte també van intervenir els representants actuals de l’Agrupament Escolta Joan XXIII, Núria Domènech i Jordi Escoda qui van destacar la figura del fundador. Una seixantena d’escoltes de les unitats de Martorell van cantar una cançó dedicada al seu fundador.
11
ALTRES INFORMACIONS
MONTSERRAT CAMPMANY I CLARÓS, FILLA PREDILECTA DE MARTORELL
Montserrat Campmany i Clarós, presidenta de la junta local de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) durant 32 anys, va viure, el 21 d’octubre passat, un emotiu acte de reconeixement com a filla predilecta de Martorell al Centre Cultural. Campmany va rebre una placa de reconeixement a mans de l’alcalde Salvador Esteve. En l’acte, amb prop de tres-centes persones a l'Auditori, es va projectar un audiovisual amb imatges de la trajectòria
de Campmany al capdavant de l’entitat. Campmany, visiblement emocionada, va subratllar que "tot el que he fet fins ara ha estat perquè m'agrada ajudar a la gent, sobretot als qui més ho necessiten com són els malalts de càncer. Seguiré lluitant perquè entre tots aconseguim trobar la fórmula per superar el càncer. Em sento molt honorada i feliç per aquest reconeixement que m’ha fet el Consistori".
MONTSERRAT CAMPMANY VA REBRE LA DISTINCIÓ DE FILLA PREDILECTA DE MARTORELL EN UN ACTE EMOTIU AL CENTRE CULTURAL.
SEU DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT
PROMOCIÓ ECONÒMICA CONTACTA AMB EMPRESES I EMPRENEDORS DE MARTORELL
Martorell acollirà l’acte de lliurament dels VII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es farà a El Progrés el proper 25 de novembre. Els premis tenen com a objectiu reconèixer la dedicació i el treball de persones, col·lectius i entitats del Baix Llobregat que hagin tingut repercussió
pública sobre la comarca. Es distingeixen tots aquells que hagin destacat en alguns de les dotze categories. Aquests premis, que s’entreguen cada dos anys, els impulsa el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
L’Ajuntament de Martorell, a través del regidor de Promoció Econòmica, Lluís Amat ha iniciat un seguit de trobades amb empreses, emprenedors i empresaris del municipi per establir sinèrgies i compartir recursos. En les trobades, l’Ajuntament ofereix serveis d’assessorament i espais de treball (el Viver d’empreses al Molí Fariner) i coneix de primera ma les necessitats i els projectes a curt i mitjà termini de les empreses. Les primeres trobades s’han fet aquest octubre amb representants de les empreses Escofet i Solvay.
PARTICIPA Els veïns que ho vulguin, poden fer ús del Reglament de Participació Ciutadana fent arribar les seves cartes a l’adreça comunicacio@martorell.cat. Hi ha de constar nom i cognoms, DNI, adreça i telèfon. Les cartes no poden superar les 20 línies. Es reserva el dret de publicar o esmenar el text.
12
ALTRES INFORMACIONS
MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178
COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE 'LES ARTS I ELS ARTISTES' (1910-2010)
DISTINCIÓ PER A HIGINIO GARRIDO PATÓN, VOLUNTARI DE CREU ROJA DURANT 50 ANYS
La Fundació Francesc Pujols commemora el centenari de la constitució de ‘Les Arts i els Artistes’ (1910-2010) del qual Francesc Pujols en fou secretari i l’ànima d’un moviment renovador de l’art català del primer terç del segle passat. El Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis acull l’exposició d’obres individuals representatives del moviment de ‘Les Arts i els Artistes’. L’acte d’inauguració va anar a càrrec de Joan Isart, comissari de l’exposició i patró de la Fundació Francesc Pujols. El 18 de novembre es farà una conferència sobre ‘Les Arts i els Artistes’ a càrrec de Susanna Portell i el 16 de desembre, xerrada sobre ‘L’escultura a Les Arts i els Artistes’, amb Francesc Fontbona. Les dues activitats començaran a les 19.00 hores al Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis.
Higinio Garrido Patón (Torrenueva, Ciudad Real 1946) va rebre una distinció per part de l’Ajuntament de Martorell per la seva dedicació de prop de 50 anys com a voluntari de Creu Roja. L’alcalde Salvador Esteve va fer-li entrega d’una placa commemorativa i va explicar que “ha estat una persona que ha treballat de forma altruista a Creu Roja i després de tots aquests anys és un referent per a la gent jove
L'EXPOSICIÓ 'LES ARTS I ELS ARTISTES' LA DIFON LA FUNDACIÓ PUJOLS AL MUXART ESPAI D'ART I CREACIÓ CONTEMPORANIS
que s’incorpora com a voluntari. Persones com l’Higinio, disposades a donar el seu temps a canvi de res, són molt necessàries en l’actual context socioeconòmic que vivim”. En l’acte hi van assistir una bona representació dels regidors del Consistori; el president provincial de Creu Roja, Josep Quitet i el president de l’oficina comarcal al Baix Llobregat Nord, Santiago Sánchez.
HIGINIO GARRIDO VA REBRE UNA DISTINCIÓ PER LA SEVA TASCA COM A VOLUNTARI DE CREU ROJA A MARTORELL
ANDREU GONZÁLEZ CASTRO GUANYA EL PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA 2011
L’escriptor martorellenc Andreu González Castro i Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera) han guanyat el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011, de Columna Edicions, amb l'obra 'Bon cop de falç!'. El premi està dotat amb 6.000 euros. L’any passat va presentar el seu primer llibre ‘100 motius per ser del Barça i no ser del Madrid’ (Cossetània, 2010) i aquest any ‘100 moments estel·lars del Barça’ (Cossetània, 2011). El llibre ‘Bon cop de falç!’ es presentarà el 15 de desembre a Martorell.
GRUPS MUNICIPALS
MALA HERÈNCIA EN TEMPS DE CRISI, PERÒ EN SORTIREM!
SALUT
13
Que l’actual crisi econòmica té un abast general , és indubtable. Però, l’abast de la crisi o la celeritat per sortir-se’n depèn, en gran mesura, de les accions que els diferents governs. A Catalunya no vam estar de sort. Durant l’any 2010, el Govern tripartit, de cada 3 euros que es van gastar, 1 no tenia cobertura d’impostos. L’herència del tripartit és un dèficit del 4,2% del PIB (8.352 milions d’euros). Han deixat 54.000 milions d’euros en factures per pagar, i uns interessos de 6 milions d’euros al dia. Davant de la crisi es pot actuar amb actitud irresponsable i utilitzar-la per atacar el contrincant polític, com han fet PP i PSOE a l’estat, o bé es pot treballar de manera decidida per salvar l’economia. En un moment tan delicat com el que travessa l’economia espanyola, PP i PSOE han estat incapaços d’arribar a acords per fer front a les dificultats. CiU ha actuat amb responsabilitat davant la crisi i ha donat suport al
govern per prendre aquelles mesures que evitessin que l’economia espanyola acabés intervinguda. És cert que la gestió econòmica del govern del PSOE ha estat nefasta. El president Zapatero va començar negant l’existència de la crisi, quan es va decidir a actuar ho va fer tard i malament i ha acabat la legislatura havent de convocar les eleccions abans d’hora. Lluny de fer una oposició responsable i constructiva, el PP ha actuat únicament pensant en els seus interessos de partit i, en cap cas, en els interessos de l’estat. És temps de crisi, i calen decisions valentes i sovint poc populars. CiU proposa una política econòmica rigorosa i responsable fonamentada en la cultura del treball i l’esforç i que premiï l’economia productiva. Només amb esforç ens en sortirem, aquells que aprofiten la crisi per treure’n rèdit electoral fan un mal favor al país. A Martorell i a Catalunya hi ha sectors i
És molt normal que en trobarse dos o més amics, amb una copa d’alguna beguda a la mà, es desitgin salut! I és que la salut forma part de la condició humana i és un dels béns més preuats de la vida i encara més es valora quan ens manca. Aquests darrers dies hem pogut copsar l’estat d’ànim de molts professionals de la salut i l’enorme preocupació pel futur del servei públic de salut. Fins no fa gaire temps, el nostre sistema de salut era considerat el 5è millor del món i això omplia de satisfacció no només els professionals sinó a la ciutadania que creiem en l’enorme valor d’un patrimoni com aquest. I és per això que és tan preocupant l’actuació del Govern de la Generalitat i del seu Conseller de Salut, Sr. Boi Ruiz, que ha dedicat gran part de la seva vida a defensar els agents privats de la salut i que
ara, paradoxalment, sigui l’encarregat de defensar els serveis públics. La seva gestió està posant en risc un patrimoni col·lectiu fruit de l’esforç de moltes persones durant molts anys. La velocitat a què el nou Govern de la Generalitat està deixant degradar el sistema sanitari resulta increïble per a gran part de la ciutadania i per part dels professionals de la salut. Resulta incomprensible que aquells que s’omplen la boca en defensa del país en abstracte, erosionen el nostre patrimoni, degradant els elements que fan gran un país com són els serveis públics.
empreses que estan fent molt bé la seva feina i hi ha indicadors econòmics que registren dades que ens permeten ser optimistes de cara a la recuperació econòmica. Tenim la ferma convicció que si treballem units i fem bé la feina serem capaços de sortir reforçats d’aquesta crisi econòmica.
JOSEP CASASAYAS I PUIG REGIDOR DE POLÍTICA ECONÒMICA, HISENDA I RÈGIM INTERIOR
ADRIÀ ARQUÉ GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA
14
GRUPS MUNICIPALS
MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178
RETALLADES SOCIALS: “ NO GRÀCIES”
LA IMMERSIÓ LLINGÜISTICA
El ple de setembre va tenir excepcionalment banda sonora. Desafortunadament, no va ser una música agradable i relaxant, sinó la de les veus que van sortir al carrer per protestar per les retallades en sanitat en general i per les que comencen a prendre cos a l’hospital de Martorell. L'activitat quirúrgica ha disminuït i es vol baixar encara més l’activitat en ponts i períodes de vacances; hi ha mitja planta tancada des de l’estiu, és a dir, llits que estan buits, què no es poden utilitzar i sense masses esperances que es torni a reobrir, almenys de moment, i és possible que es tanquin més llits conseqüència de la baixada de l'activitat quirúrgica; reajustaments de la plantilla, etc., en definitiva, el fruit de les retallades obligades a prendre per ordre de la Conselleria de Salut a mans del convergent Boi Ruiz i el consentiment de la Junta de Patrons.
També, el passat 1 d’octubre va haver-hi tot un seguit d’activitats al nostre municipi en protesta per les retallades en educació, recolzades, entre altres, per famílies i professionals de l'educació pública. A ICV també creiem que les retallades del govern de CIU (i del PSOE i PP), estan atacant brutalment a dos dels pilars fonamentals com son la sanitat i l'educació; per aquest motiu hem participat en aquestes mobilitzacions i també a la del passat 15 d’octubre a Barcelona, i a altres ciutats del món. I participarem i recolzarem a totes les que es proposin des de la ciutadania. L'agrupació local d'ICV Martorell volem encoratjar a totes les persones a la mobilització pacífica per reivindicar uns serveis públics de qualitat. Creiem fermament que defensar lo públic no és només un dret, es també una obligació de tots i
En un país democràtic, en una societat que viu en democràcia tots estem obligats a complir les lleis, les sentències dels tribunals i l’estat de dret. Totes les institucions públiques i els propis polítics estem obligats a respectar el principi de legalitat; per tant, una cosa és plantejar canviar unes lleis d’acord a les normes legals i constitucionals vigents, i una altra molt diferent és plantejar un incompliment o un rebuig de les resolucions judicials. Instar a oposar-se a complir una sentència judicial ferma o rebutjar-la en els seus propis termes és un acte de ruptura de l’Estat de dret. El Partit Popular respecta totes les lleis incloses les que vol modificar i mai posem en qüestió les resolucions judicials, les acatem i si s’escau les impugnem davant d’altres tribunals superiors. El Tribunal Suprem és l’única instància judicial que té competències en matèria de
cassació sobre la qüestió de la llengua en l’ensenyament. Per tant, ha fet el que li correspon al nostre ordenament jurídic; les tres sentències creen jurisprudència, per tant, tots els tribunals de justícia inferiors hauran de seguir aquesta línia interpretativa. Les sentències del Tribunal Suprem diuen amb claredat que no s’ha de dividir els nens per raó de llengua, ni es pot limitar l’ús vehicular de la llengua castellana a un tracte individual pels que ho demanin, no discuteix que hi hagi més carga lectiva en català però sí que només es faci en llengua castellana la pròpia assignatura de castellà. D’altra banda el que dicta la sentència no va en contra del sistema d’immersió sinó que l’amplia, de tal manera que el castellà sigui també llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Per tant, amb la sentència el que es fa és donar compliment a l’Estatut, la Constitució i les resolucions
totes ja que hi va haver moltes persones que van lluitar durant molt de temps per tenir aquest drets que ara trontollen des dels governs CiU. El dia 20 de novembre tenim també la oportunitat de dir la nostra, a les urnes, i demostrar als grans partits que ja en tenim prou d’aquesta manera de fer, i que hi ha altres sortides a la crisi, diferents a les que marquen els seus “mercats”.
OLGA FERNÁNDEZ OCHOA GM ICV MARTORELL
judicials; les matemàtiques, la història i la geografia es poden aprendre en castellà o en català sense que això suposi cap problema a l’aprenentatge del català. En democràcia, el marc legal s’ha de respectar, també a Catalunya i també a Martorell, i els càrrecs electes han de ser els primers a donar exemple del compliment de les lleis i de l’Estat de Dret.
FRANCESC J. ARPAL I MACIÀ GRUP MUNICIPAL DEL PP
GRUPS MUNICIPALS
DIARI D’A BORD
15
La nau municipal de la nostra vila segueix la seva deriva, queden encara quatre llargs anys per arribar a port i decidir en el canvi, quina ha de ser la tripulació i, sobretot, el capità que meni el timó. Mentrestant a bord, marineria, suboficials i oficials fan de més i de menys. Aquests mesos, la travessia ha estat plàcida, algun nuvolet i el vent sempre de pocs nusos, però a punt de creuar l’equador de l’any, no preveiem la mar gaire tranquil·la, Posidó ens fita de reüll i hem d’estar alerta. Els pressupostos per al següent exercici, estan en capella i cal preveure per al manteniment del vaixell les condicions més adverses. No tothom veu l’esdevenidor amb els mateixos ulls. Nosaltres, hi aportarem el nostre parer. El capità va voler entretenir-nos amb una sala d’exercicis nova, tots hi podem practicar l’esport, fer saunes, estiraments i exercicis amb màquines i tenim monitors que ens ajuden; la inversió ha estat molt
important i el manteniment encara ho és més. Fet i debatut, intuïm que serà bastant més car del que ha previst el capità; segons ell, generarà unes pèrdues de 20.000 € l’any i jo m’hi jugaria la brúixola de mon avi a que, com a mínim, serà deu vegades més gran. Una part de la tripulació, està intranquil·la. Provinents de Casa en Carreras van cedir un antiga seu social, anomenada Ateneu, amb 130 socis. 130 llunes desprès, el nostre Capità l’inaugurà... i el tornà a tancar. Encara no hi ha model de gestió a la vista, o sí? El pla d’usos per a l’Ateneu que van elaborar els nostres tècnics, una consultora externa i la Diputació de Barcelona jeu en algú calaix o se n’espera la seva aplicació? Per cert, companys: Encara no tenim resposta del capità, del que s’hi ha de fer als nostres rius; nosaltres hem enviat alguna ampolla amb missatges de socors al l’Alt Almirall europeu per veure si ens ajuden, i en ells confiem.
Per avui res més, ajudarem en les maniobres difícils i exercirem el control quan calgui, descuideu ja us en faré cinc cèntims en el proper diari d’a bord. Ps. El nostre president, el del timó, sovint utilitza els simils mariners per ilustrar situacions i ho encerta, doncs a vegades si dius les coses per el seu nom, massa sovint ni t’escolten ni et contesten.
ADOLF BARGUÉS GRUP MUNICIPAL D’ERC
INFORMACIÓ DE SERVEI AJUNTAMENT DE MARTORELL 93 775 00 50 - www.martorell.cat TRANSPORT URBÀ 93 775 34 34 FGC: ATENCIÓ AL CLIENT 93 205 15 15 RENFE 902 240 202 I 900 200 212 A.P.RÀDIO TAXI MARTORELL 93 775 24 45 (24h) www.taximartorell.com POLICIA LOCAL 93 775 07 83 MOSSOS D’ESQUADRA 088 · 112 BOMBERS DE LA GENERALITAT 93 775 10 80 · 93 775 10 85 PARRÒQUIA DE SANTA MARIA 93 775 00 89 PARRÒQUIA DE CRIST SALVADOR 93 775 39 18 CREU ROJA 93 775 05 50 URGÈNCIES MÈDIQUES 061 SANITAT RESPON 902 111 444 PROGRAMACIÓ VISITES MÈDIQUES www.gencat.net/ics HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU 93 774 20 20 SERVEIS FUNERARIS 93 775 55 52 CORREUS I TELÈGRAFS 93 775 11 46 INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT 012 MOBLES I TRASTOS VELLS per accedir al servei de recollida cal trucar al telèfon 93 775 34 34. DEIXALLERIA MUNICIPAL 93 776 52 34 AIGÜES DE MARTORELL 93 775 10 28 RÀDIO MARTORELL 93 775 5252 OMIC 93 775 37 52 GAS NATURAL 902 079 997 FECSA-ENDESA informació 902 507 750 · avaries 902 536 536
FARMÀCIES FARMÀCIA DE DIOS C/ COMERÇ, 5 - (ESTACIÓ RENFE) 93 775 32 29 FARMÀCIA LAIA ROVIRA C/ PAU CLARIS, 3 - (CTRA. NACIONAL II ) 93 775 02 89 FARMÀCIA PARERA PL. DE LA VILA, 11 (LA VILA) 93 775 18 97 FARMÀCIA HERNÁNDEZ AV CAPITÀ BATLLEVELL LLUÍS DE REQUESENS, 4 (BUENOS AIRES) 93 775 40 61 FARMÀCIA MIRALLES VIA AV GERMANS MARTÍ, 25 - (EL PLA) 93 774 15 19 FARMÀCIA MASSANEDA PL. V. RODRÍGUEZ, 1 (BUENOS AIRES) 93 774 19 54 FARMÀCIA CURTO C/ SANT ESTEVE SESROVIRES, 6 - (CAMÍ FONDO) 93 775 23 13 FARMÀCIA MIRALLES CISQUER PL. FREDERIC DURAN, 3 - (TORRENT DE LLOPS) 93 774 26 46 TORNS DE GUÀRDIA 28 OCT. - 04 NOV. > 04 NOV. - 11 NOV. > 11 NOV. - 18 NOV. > 18 NOV. - 25 NOV. > 25 NOV. - 02 DES. >
FCIA. CURTO FCIA. MIRALLES CISQUER FCIA. LAIA ROVIRA FCIA. PARERA FCIA. HERNÁNDEZ
Els torns són setmanals, comencen i acaben a les 20.00 h del DIVENDRES de cada setmana
CRÈDITS MARTORELL Butlletí d’informació municipal Edita: Patronat Municipal de Mitjans de Comunicació Redacció: Departament de Premsa i Comunicació Correcció lingüística: Servei Local de Català Disseny i maquetació: www.espaigrafic-disseny.com Impressió: Llobregat Nord. Tècniques Gràfiques, SL Dipòsit legal: B-17.326-81 Tiratge: 12.000 exemplars
Aquest butlletí es distribueix gratuïtament per totes les bústies del municipi i en els edificis on es faciliti l’entrada del repartidor. Si no el rebeu correctament, comuniqueu-nos-ho al correu electrònic comunicacio@martorell.cat