Febrer 2014 - Núm: 251- Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida by Ajuntament de Lleida

paeria la

www.paeria.cat

PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • FEBRER 14 NÚM. 251

La candidatura de la Seu Vella, en marxa

La Paeria millorarà durant l’any 2014 els accessos a 10 barris de la ciutat. P. 4

Pla per fomentar la seguretat viària i per reduir els accidents a Lleida. P. 10

Ros destaca “el progrés i la transformació” de la ciutat en els 10 anys com a alcalde. P. 16

Febrer Destacats

URBANISME Millora dels accessos als barris de la ciutat ......................... 4 Reducció de la despesa en l’enllumenat............................... 6 Pârquing gratuït per a 570 vehicles a Copa d’Or................ 7 Obres de renovació del carrer Bruc......................................... 7 Urbanització de la plaça de Balàfia......................................... 8 Rotonda per facilitar l’accés a Butsènit................................. 8 Pla per incrementar la seguretat viària............................... 10 ALCALDIA La Paeria declara el 2014 com l’Any Oró ............................ 11 MEDI AMBIENT Campanya de plantació i esporgada d’arbres ....................12 HORTA Repintada de la senyalització dels camins de l’Horta .....13 PARC CIENTÍFIC Les empreses del parc augmenten la facturació ...............13 EDUCACIÓ I INFÀNCIA Tallers d’educació viària per a escolars ............................... 14 Constitució del nou Plenari dels Infants .............................15

La Candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni de la Humanitat de la Seu Vella per la UNESCO comença a caminar.

Reestructuració de l’equip de Govern municipal arran de la marxa del tinent d’alcalde Josep Presseguer.

Animac se celebrarà del 20 al 23 de febrer i explorarà la presència de l’animació en els àmbits de l’art i l’entreteniment audiovisual.

TURISME DE LLEIDA Pla d’Actuació de Turisme de Lleida per al 2014 ............ 19 Lleida acull cada vegada més congressos ........................ 19 PARC CIENTÍFIC Increment d’empreses al Parc de Gardeny ....................... 20 COORDINACIÓ DE BARRIS Els consells territorials es consoliden .................................. 22 BENESTAR SOCIAL Un 80% més d’usuaris del servei de teleassistència ...... 23 CULTURA Nova programació de La Llotja ............................................. 25 OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26 OCI Agenda cultural .................................................................. 28

Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96

AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat

010

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Minut: 0,26 euros

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985

• 93 799 07 07 Edicions

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Febrer de 2014 • Patrimoni

Objectiu: Patrimoni Mundial

• L a candidatura del Turó de la Seu Vella a la distinció de la Unesco comença a caminar La candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni de la Humanitat comença a caminar amb la redacció definitiva de la memòria que recull els valors i els criteris que han de fer mereixedor el conjunt patrimonial de la distinció Unesco. “Paisatge de memòria, fita monumental i buit urbà” és el títol amb què Lleida vol posar en valor el turó com a paisatge urbà, històric i cultural. La base de la memòria ha estat la valoració dels paràmetres que des de la Unesco es reclamen per engegar i proposar una candidatura, confrontants amb la realitat patrimonial del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que aconseguir la declaració “és una ambició que tenen els lleidatans i les lleidatanes des de fa molt temps, és una aspiració que el turó que estimem sigui també reconegut pel país, per l’Estat, per Europa i pel conjunt del món per mitjà de la declaració de la Unesco”.

El campanar de la Seu Vella és de planta octogonal i té una alçada de 60 metres. © Hermínia Sirvent

El Ple Municipal del 31 de gener ha donat suport a la presentació de la candidatura, que es lliura aquest mes de febrer a la Generalitat. “Nou” campanar Les obres de restauració del campanar de la Seu Vella han estat inaugurades pel secretari d’Estat de Cultura, Josep Maria Lassalle, i pel paer en cap. Els treballs han

El paer en cap, en l’acte inaugural del Tricentenari. © H. S.

Els treballs de rehabilitació de la torre han permès recuperar elements escultòrics i millorarne la terrassa

L’emblemàtic monument acull l’obertura solemne dels actes commemoratius del Tricentenari

consistit en la rehabilitació de les gàrgoles, a més de les cobertes escultòriques dels pinacles i els arcs, els alers de les vuit façanes amb els murs i les mènsules, la cornisa que voreja tot el perímetre de la quarta planta, els pinacles coronats amb la coberta piramidal i l’arc, el fris de la façana i l’enllosat de la terrassa de la quarta planta per evitar filtracions de l’aigua de la pluja.

fets del 1714. El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir l’acte inaugural, que va comptar amb els parlaments del mateix Mas i del paer en cap, i que va incloure un espectacle multidisciplinari en el qual van tenir cabuda la música, les cançons, la dansa i el teatre. En el marc de la cerimònia, l’alcalde de Lleida va transmetre l’optimisme que li inspiren Lleida i la Seu Vella. Per la seva banda, el president Mas va comentar que aquest any serà per recordar la història, les persones i les arrels de Catalunya i també es va referir al simbolisme de la Seu Vella. •••

Actes del Tricentenari La Seu Vella va lluir tota la seva esplendor l’11 de gener en l’obertura dels actes commemoratius del Tricentenari, que recorden els

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Urbanisme • Febrer de 2014

Situació i emplaçament de les actuacions que es duran a terme el 2014. © Urbanisme

Millora dels accessos als barris de la ciutat • L a Paeria urbanitzarà i enjardinarà aquest any diferents espais públics de 10 barris

L’Ajuntament de Lleida agençarà durant l’any 2014 un total de 15 espais urbans i els accessos de deu barris i del centre de la ciutat. L’actuació, amb un pressupost de 860.000 euros, és destinada a millorar la urbanització d’espais públics, ampliar i reformar places amb jocs infantils i reordenar i arranjar l’accés, amb nou enjardinament, enllumenat i millores paisatgístiques a Pardinyes, Secà de Sant Pere, la Bordeta, Cappont, Llívia, Balàfia, la Mariola, els Magraners i Raimat, a més del centre de la ciutat.

tent, rehabilitant les piques i la connexió a la xarxa de clavegueram i aigua potable. A més, s’urbanitzarà l’entorn amb paviment de llamborda al voltant del rentador i amb sauló a la resta de la zona, s’enjardinarà l’indret amb arbrat i arbusts i es millorarà l’accessibilitat.

Als Magraners és previst millorar l’entrada al barri pel carrer Almeria. Així, es preveu restaurar el rentador exis-

Al Secà de Sant Pere s’arranjarà l’accés principal al barri, pel carrer Llibertat, des de la cruïlla de

Els treballs preveuen reformar places amb jocs infantils i enmbellir la porta d’entrada dels nuclis habitats

La Paeria • Ajuntament de Lleida

l’avinguda Alcalde Recasens. Aquesta zona s’obrirà com a espai públic i zona verda ja que s’ampliarà i s’agençarà el parc actual. També s’habilitarà un nou accés per als vianants i es condicionarà el solar annex que es fa servir d’aparcament provisional. Aquest projecte preveu la millora de l’entrada al barri de Llívia, amb la construcció de turons enjardinats en el límit del solar amb la calçada, que es plantaran amb arbustiva i nou arbrat de quatre espècies diferents a la zona més propera a la rotonda, per millorar notablement la imatge de l’entrada principal al barri. L’actuació que es durà a terme a Cappont se centra a l’avinguda

de les Garrigues, en la seva connexió amb el barri de la Bordeta, en concret a la zona propera a l’accés per la LL-11 format per unes illetes que ordenen la circulació dels vehicles. El projecte preveu prioritzar i millorar la seguretat i l’accessibilitat dels vianants, reordenant les illetes i reduint els carrils de circulació. També es preveu l’ampliació del carril bici existent a l’avinguda de les Garrigues en aquest tram de la cruïlla. Actuacions a la Bordeta A la Bordeta s’abordaran tres actuacions. Al carrer Juneda amb l’avinguda de les Garrigues, en un solar buit on es construirà un muret de gabions i terrasses amb tau-

Febrer de 2014 • Urbanisme lons de fusta. A la vegada, s’enjardinarà la zona amb la plantació d’arbrat nou i la construcció d’escossells que s’utilitzaran com a bancs i es condicionarà el mur que dóna a l’escola l’Esperança. La segona actuació correspon a l’avinguda Artesa amb el carrer Pla d’Urgell, on és situada la Casa Baulies,

Enjardinament i renovació de l’enllumenat al carrer Països Catalans i a la prolongació del carrer José Olóndriz del barri de Balàfia que s’enderrocarà i s’habilitarà tota la superfície com un espai enjardinat i s’hi instal·laran quatre jocs esportius d’ús individual. A més, s’hi plantarà arbrat nou i s’hi construiran bancs de pedra.

S’actuarà a l’avinguda de les Garrigues, en la zona de connexió amb la LL-11 i la Bordeta. © S.C.

La tercera actuació serà a la plaça Esplai, en la qual es millorarà l’enjardinament del parterre, que delimitarà uns camins de formigó de color per accedir a la plaça, s’ampliarà la zona enjardinada delimitada amb taulons de fusta i es renovaran tots els bancs. A Balàfia es faran dues actuacions importants. L’una al carrer Països Catalans, entre la rambla Corregidor Escofet i el carrer Vic, on s’habilitarà una nova zona verda, que s’enjardinarà amb arbrat nou, es crearan zones diferenciades amb paviments de sauló groc i vermell i es millorarà l’enllumenat. La segona actuació serà a la prolongació del carrer José Olóndriz, un espai on hi ha una illeta sense urbanitzar que s’enjardinarà amb la plantació d’arbrat i arbustiva i on s’hi col·locaran bancs. A Pardinyes, es renovaran tots els jocs infantils a la plaça Maria Rúbies. La intervenció prevista persegueix donar un gran impuls a l’ús de la plaça amb la millora de dues zones de joc separades per edats i de nou mobiliari urbà, com també la construcció d’una xarxa de drenatge per evitar l’entollament de l’aigua de pluja. També es preveu la col•locació de jocs nous a la zona infantil del parc de la Mitjana. A la Mariola s’hi actuarà a la zona que limita amb la rotonda de Pius XII a l’altura de Ferran el Catòlic i Onze de Se-

L’espai infantil Rovelló, situat entre Blondel i Cavallers, un dels indrets que s’ampliaran. © H.S.

A Raimat s’actuarà en l’accés a les piscines, amb la construcció d’una rampa adaptada a la normativa vigent d’accessibilitat tembre, on es preveu la neteja i la millora d’aquest espai amb l’enjardinament del talús i l’agençament del terreny com a zona d’ús per als vianants amb bancs, un parterre enjardinat i paviment de sauló. La segona actuació correspon a la zona dels Blocs Gaspar de Portolà, on es col•locarà paviment de formigó a dos parterres que tenen un arbre plantat, envoltant-lo amb escorça de pi, i en els quals es pintaran grafits.

Raimat i Eix Comercial A Raimat es millorarà l’accés a les piscines, des de l’esplanada d’accés al recinte i l’aparcament fins a l’esplanada inferior, on es troben les piscines i la zona enjardinada. Així, es preveu la construcció d’una nova rampa adaptada a la normativa vigent sobre accessibilitat. Finalment, es preveu la millora i l’ampliació de l’espai infantil Rovelló, situat entre l’avinguda Blondel i el carrer Cavallers, al cantó de l’Eix Comercial. El projecte també inclou la instal·lació d’elements esportius com cistelles i porteries i jocs infantils que es distribuiran per diversos espais públics de la ciutat. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Urbanisme • Febrer de 2014

Estalvi de quasi un milió d’euros en llum •S ervirà per pagar el manteniment de la xarxa d’enllumenat i amortitzar la inversió

L’enllumenat de la plaça dels Pagesos, instal·lat fa dos anys. © H. S.

La UTE Lleida Llum, formada per Romero Polo i Citellum, s’encarregarà de la gestió del servei de l’enllumenat públic de la ciutat durant els pròxims 12 anys. Amb l’externalització d’aquest servei la Paeria

s’estalviarà 934.000 euros l’any en la factura de la llum, que servirà per pagar les despeses de manteniment de la xarxa i amortitzar la inversió al llarg de tot aquest període. A canvi, l’Ajuntament s’assegurarà

La Paeria • Ajuntament de Lleida

el finançament i la inver- veu la reducció en un 46,7% sió externa necessària per del consum energètic, que poder assolir aquest estal- equival a 934.000 euros vi i disposar d’una xarxa i anuals. La Paeria s’assegura el fid’unes instal•lacions elèctriques noves, modernes i nançament i l’avançament de la inversió en els sostenibles energètiprimers anys del cament a tota la contracte per ciutat. Renovació i l’estalvi millora d’un 87% assolir energètic La prodels punts de llum necessari. posta de la de la ciutat i reducció Amb el nou UTE Lleida model es Llum pred’un 46,7% del preveu una veu la reconsum energètic inversió anual novació i la de 530.000 eumillora d’un 87 ros, tant destinada per cent dels punts a la millora energètica com de llum de la ciutat, que suposa el canvi de més de a la modernització de la 20.000 unitats de les 23.000 xarxa. A això cal sumar una que hi ha, de les quals prop inversió addicional d’1,6 de 3.800 com a mínim se- milions d’euros proposada ran de leds. A més, es pre- per les empreses. •••

Febrer de 2014 • Urbanisme

Més places d’aparcament gratuït

•P àrquing de 570 vehicles en un solar de Copa d’Or, amb connexió a la xarxa de bus Coincidint amb la campanya nadalenca, la Paeria va posar en servei un pàrquing nou amb 570 places gratuïtes en un solar a Copa d’Or, entre la carretera LL-11 i l’avinguda Miquel Batllori.

són situats a Frederic Godàs (150 places), avinguda Llibertat al Secà de Sant Pere (200 places), plaça del Dipòsit (21 places) i, pròximament, se n’habilitarà un altre al carrer Bruc (55 places).

El pàrquing nou dóna servei a la nova zona comercial –es troba molt a prop tant del Decathlon com del Media Markt– i funciona com a aparcament dissuasiu, ja que té bona connexió amb la xarxa de bus amb una parada de la línia 6 per facilitar l’accés a l’Eix Comercial i la Zona Alta.

D’altra banda, la Paeria està duent a terme les obres d’ampliació de l’aparcament en superfície de l’illa de la Maternitat. L’actuació consisteix en l’arranjament i la pavimentació d’una superfície de 1.725 m2 en què s’habilitaran 67 places més que s’afegeixen a les que hi ha actualment, amb la qual cosa n’hi haurà unes 150. El pàrquing donarà més servei a l’Eix Comercial i als equipaments culturals i sanitaris de la zona. •••

Lleida va guanyar durant el 2013 prop de 1.000 noves places d’aparcament gratuït i dissuasiu, la qual cosa suposa un increment

El pàrquing es va inaugurar durant les festes nadalenques. © H. S.

L’aparcament de l’illa de la Maternitat donarà més servei a l’Eix Comercial i als equipaments culturals de la zona

de prop del 40%, ja que actualment els ciutadans disposen de 3.801 places a diferents solars de la ciutat. Darrerament s’han posat en funcionament altres aparcaments, com els que

Obres de millora del carrer Bruc

•P ermetran la renovació i l’ampliació de les voreres per donar més prioritat als vianants dins de la qual es millora la calçada amb aglomerat asfàltic (780 m2) i es renoven les voreres (777 m2). L’una, la que es troba en el costat dels números imparells, s’ampliarà fins als 3 m, i l’altra, la dels números parells, fins als 4,5 metres d’amplada. A més, s’hi ha previst la plantació de quatre arbres.

En un solar d’aquest vial de Cappont, de 1.078 metres quadrats, s’habilitarà un aparcament amb un total de 55 places gratuïtes L’actuació preveu habilitar un aparcament amb 55 places gratuïtes. © H. Sirvent

Les obres de millora del carrer Bruc, que connecta Jaume II amb l’avinguda de València del barri de Cappont, permetrà la renovació i l’ampliació de les voreres per millorar l’accessibilitat i donar més prioritat als vianants, com

també l’habilitació d’un solar com a aparcament amb 55 places gratuïtes. L’actuació al carrer Bruc, que té un termini d’execució de 5 mesos, engloba un total de 1.557 m2 de superfície,

Pel que fa als serveis, es millora la xarxa de sanejament i la d’aigua potable i es col•loca mobiliari urbà nou. Les obres són molt importants per al barri perquè el carrer Bruc és un eix pel qual passen molts vianants, ja que connecta el pont Vell amb Cappont. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Urbanisme • Febrer de 2014

Urbanització de la plaça de Balàfia •H i haurà jocs infantils, paviment i jardineria nova i una zona de petanca

sorra, 190 m2 a zona amb sauló i 90 m2 a parterres i jardineres. Així, s’hi plantaran 16 nous arbres i arbustiva. La millora de l’accessibilitat d’aquest espai públic, situat entre els carrers Francesc Castelló Aleu i Escultor Corsellés, es farà mitjançant la construcció de rampes i es crearà un nova zona destinada a petanca de 15 metres x 4 metres que serà delimitada per llistons de fusta. Així mateix, es renovaran tots els serveis públics, com la xarxa de sanejament, d’aigua i l’enllumenat, amb la instal•lació de dues columnes de 10 metres amb focus que il•luminaran la plaça. L’espai públic serà objecte d’una remodelació integral. © H. Sirvent

La plaça de Balàfia viurà una transformació integral que permetrà millorar l’accessibilitat, adequar zones de jocs infantils, paviment nou, enllumenat, jardineria, mobiliari urbà nou, com també una zona de petanca.

L’actuació, que es preveu que finalitzi al maig, comprèn un àmbit de 2.300 metres quadrats, dels quals 1.628 m2 seran de paviment de formigó de color, 110 m2 es destinaran a zones de gespa, 188 m2 a zona amb

A més, el projecte preveu la creació de dues àrees infantils, l’una per a menors de 6 anys que tindrà un conjunt combinat i un balancí, i l’altra per a majors de 6 anys que tindrà un joc combinat i un gronxador amb dos seients. •••

Rotonda per millorar l’accés a Butsènit • T indrà dos carrils i voreres exteriors i es facilitarà l’accés a la parada d’autobús La Paeria ha aprovat el projecte per construir una rotonda a la cruïlla d’accés a Butsènit. És la segona actuació d’un programa global que inclou la construcció de dues glorietes més a la N-II, en el tram entre Lleida i Butsènit, l’una a la intersecció amb el camí de la Caparrella i l’altra situada entre el pont de l’AVE i la rotonda ja existent del camí de Rufea.

El projecte inclou l’adequació dels carrils per entrar a la rotonda des de Lleida i en direcció a Alcarràs i la reposició de la xarxa de reg

ció a Alcarràs, a més de la reposició de tots els serveis afectats, especialment les xarxes de reg i de telefonia, com també la instal•lació d’enllumenat nou. Inclou també l’enjardinament interior de la rotonda. •••

La rotonda de Butsènit tindrà un diàmetre exterior de 39 m i un d’interior de 23 m, dos carrils de 4 m i voreres exteriors de 2 m. Els treballs tenen un pressupost de 475.071,91 euros. L’espai destinat als vianants facilitarà l’accés del marge dret de la N-II a la parada d’autobús, que es traslladarà abans de l’entrada a la rotonda en direcció a Alcarràs. El projecte inclou la millora i l’adequació dels carrils d’accés a la rotonda nova des de Lleida i en direc-

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Recreació de la rotonda que es construirà a la cruïlla d’accés a Butsènit. © Urbanisme

Febrer de 2014 • Urbanisme

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Urbanisme • Febrer de 2014

Pla per millorar la seguretat viària a Lleida •P rojecte per reduir també els accidents, especialment els atropellaments dels vianants La Paeria està desenvolupant el pla que s’ha elaborat per millorar la seguretat viària i reduir els accidents a Lleida, especialment els atropellaments dels vianants. Així, s’han posat en marxa diferents accions simultàniament per tal d’assolir una ciutat cada cop més segura, en què els conductors es conscienciïn que cal circular amb precaució i limitant la velocitat. El projecte inclou actuacions a la via pública, el reforç del control del trànsit i una campanya divulgativa i educativa, que implica els escolars, per tal de conscienciar els lleidatans i les lleidatanes que Lleida ha de ser una ciutat segura, especialment per als vianants i els ciclistes, que són els col•lectius més vulnerables de la mobilitat urbana. Les actuacions a la via pública, que seran 138 en total, consisteixen en la posada en marxa de la proposta 6 del Pla de Mobilitat Urbana amb relació a la protecció de 110 passos de vianants (millora d’ubicació, visibilitat, il•luminació, eliminació

Treballs per garantir la seguretat de l’LL-11 sobre el canal de Seròs. © Paeria

d’obstacles, etc.), la millora de la seguretat a les rotondes regulades per semàfors, l’ampliació de les zones 30 i carrers per a vianants als entorns escolars, la instal•lació de passos elevats, bandes rugoses i cruïlles semaforitzades, després d’un procés previ de diagnòstic i avaluació de tots el passos de vianants de la ciutat (un total de 2.211) per detectar problemes d’ubicació o visibilitat, incidències tècniques, grau de sinistralitat, etc.

D’altra banda, la Guàrdia Urbana incrementarà amb 10 agents els efectius destinats a la vigilància de la Seguretat del Trànsit, que sumats als 53 que ja estan assignats a la mateixa Divisió de Trànsit, faran un total de 63 agents. Es dedicaran, especialment, a corregir les infraccions greus, sobretot aquelles que poden comportar un perill per a la seguretat del trànsit, com són les dobles fileres, les parades al carril bus, els estaciona-

El programa inclou actuacions a la via pública, el control del trànsit i una campanya educativa i divulgativa

Millora de la seguretat viària al carrer Corregidor Escofet. © H. S.

La Paeria • Ajuntament de Lleida

ments en llocs que dificultin la visibilitat dels conductors i els vianants, la realització de girs prohibits, la presència estàtica en les vies de més intensitat de trànsit en hores punta i els controls

de velocitat, alcoholèmia i documentació, com també la utilització dels sistemes de protecció necessaris per reduir les conseqüències pròpies de la lesivitat, en cas d’accident (cinturó, sistemes de retenció infantil i casc). Moure’s més segur Finalment, l’Ajuntament de Lleida posarà en marxa una campanya de divulgació general, sota el lema “Amb tu, a Lleida ens movem més segurs”, per tal de conscienciar tothom, i especialment els conductors, de la necessitat de limitar la velocitat a tota la ciutat i de respectar els passos de vianants, les zones 30, els carrils bici, els carrils bus, etc. L’objectiu és transmetre que són imprescindibles la participació i la implicació dels ciutadans per tal d’anar més enllà del que pugui fer l’Ajuntament i intentar corregir les actituds incíviques i imprudents que poden comportar accidents. •••

Febrer de 2014 • Alcaldia

La Paeria declara el 2014 Any Oró

•P er difondre la figura del científic lleidatà i el seu llegat dipositat al Parc de Gardeny L’Ajuntament de Lleida ha declarat el 2014 com l’Any Oró, dedicat a difondre la figura de l’insigne científic lleidatà Joan Oró i el seu llegat, dipositat al Parc de Gardeny, que inclou fotografies, meteorits i objectes personals del doctor. La Paeria i el Patronat de la Fundació Joan Oró organitzaran conjuntament una mostra d’aquest llegat coincidint amb el desè aniversari de la mort del científic. M. Elena Oró, filla del bioquímic, i Francesc Oró seran els comissaris de l’exposició. En el decurs de la presentació de la iniciativa els dos comissaris van assenyalar que la mostra i l’Any Oró constitueixen una bona oportunitat per conèixer el bioquímic i apropar la seva trajectòria científica a la ciutat. Elena Oró va recordar els primers passos del Dr. Oró i com va aprofitar

les oportunitats que se li van obrir en marxar a estudiar als Estats Units on va fer el doctorat de Bioquímica i va treballar per a la NASA. “Va ser un dels investigadors que es van posar a analitzar primer meteorits i les mostres de la Lluna per veure si hi havia vida o no”, va explicar. Cal recordar que el llegat del científic lleidatà s’exposarà al futur Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima de Lleida, que formarà part del pla de millora de la Mariola. Joan Oró (1923-2004) va demanar que tot el material de les seves investigacions romanguessin a la seva ciutat natal. •••

Coincidint amb el desè aniversari de la mort del bioquímic, s’organitzarà una mostra per apropar la trajectòria científica d’Oró

El paer en cap amb M. Elena Oró. © H. Sirvent

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Medi Ambient • Febrer de 2014

Campanya de plantació de 512 arbres

•R eposició fins al final de febrer a carrers i places d’exemplars de 49 espècies diferents Regidoria de Medi Ambient i Horta tenen la participació dels centres escolars lleidatans pròxims a l’àrea de plantació. Aquesta activitat s’inclou en el programa de l’Agenda 21 que promou la regidoria implicant, així, les escoles en el coneixement de l’educació ambiental i perquè els alumnes reforcin els vincles entre escola i ciutat.

Diversos centres escolars lleidatans participen en l’activitat, que s’inclou en el programa anual de l’Agenda 21 Els alumnes de l’INS Maria Rúbies participen en la campanya de plantació. © H. Sirvent

La Paeria du a terme fins al final de febrer la campanya anual de plantació d’arbrat, que enguany inclou la reposició a carrers i places de la ciutat de 512 exemplars de 49 espècies diferents. Les espècies més plantades a les

alineacions de carrer són el lledoner, negundo, cirerer del Japó, prunera de fulles vermelles i moreres. Les plantacions que programa la Paeria cada campanya per mitjà de la

A Lleida hi ha més de 30.000 arbres als carrers i les places, que contribueixen a millorar la qualitat de l’aire, creen ombres que ajuden a disminuir les temperatures extremes de l’estiu, embelleixen el paisatge amb les floracions d’estiu i els colors del fullatge de tardor i milloren la biodiversitat. •••

Temporada d’esporgada hivernal

•P er garantir-ne el bon estat i evitar les caigudes de branques a la via pública L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la Regidoria de Medi Ambient, esporgarà 11.500 arbres durant la campanya d’esporgada hivernal que va començar a l’octubre i s’allargarà fins al mes de febrer. Com cada any, s’esporguen els arbres de carrers i places de la ciutat per garantir-ne el bon estat, a més d’evitar les caigudes de branques que ocasionen molèsties o envaeixen la via pública. La Regidoria de Medi Ambient fa les feines amb quatre grups de treball, amb un total de quatre màquines elevadores per a l’esporgada, nou operaris, un camió de recollida de material i una furgoneta. L’actuació es va iniciar a Sucs, Raimat i els Magraners i posteriorment s’ha anat entrant als diferents carrers de la ciutat. Les restes d’esporgada es recullen diàriament i es porten a una planta

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Tasca d’esporgada d’arbres a la rambla de Ferran. © S. Comunicació

Les restes es recullen diàriament i es porten a una planta de recepció de material vegetal, on es trituren per usar-les de nou

de recepció de material vegetal, on es trituren per utilitzar-les de nou com a encoixinat de jardineria o bé es composten per usar-les com a substrat ric en nutrients. A Lleida hi ha 39.456 arbres als carrers i les places. •••

Febrer de 2014 • Horta

Senyalització dels camins de l’Horta •R epintada del marcatge horitzontal de 44 quilòmetres repartits en 12 vials

pals pels quals circula més trànsit de vehicles.

L’Ajuntament de Lleida està duent a terme la campanya de repintada de la senyalització horitzontal de 44 quilòmetres de camins de l’Horta. Els 12 vials on s’actuarà són Rufea, Mariola, Vallcalent Nord, Vallcalent Nou, dels 3 Pontets a la carretera vella de Saragossa, Malgovern, Torres de Sanui, la Creu, Montcada, Grenyana, Vell d’Albatàrrec i Sot de Fontanet. Els operaris de les brigades de Shalom repintaran 88.862 metres de línies, tenint en compte que la pintura s’aplica als dos laterals dels camins. El pressupost global per fer aquesta actuació és d’uns 38.000 euros.

Aquesta actuació complementa el Pla de manteniment de camins de l’Horta, que l’any 2013 va tenir un pressupost de 110.000 euros. En aquest cas, els treballs es van centrar en l’arranjament i la reparació d’una trentena de camins, tant asfaltats com de terra, a més d’altres actuacions puntuals. Treballs de repintada al camí de la Partida de Rufea. © Paeria

Carreteres a prop del riu i les que tenen més trànsit de vehicles, actuacions prioritàries

L’actuació a l’Horta de Lleida se centra en els camins que són més a la vora del riu, ja que és on, a causa de la boira, hi ha menys visibilitat i, alhora, també s’actua en altres vials princi-

A més, també es va fer el desbrossament de marges de camins, uns 150 quilòmetres, als encreuaments i als punts en què la vegetació limita la visibilitat o comporta un perill per a la circulació de vehicles. •••

• L ’actuació al barri de Balàfia ha inclòs també l’ampliació de l’espai per als vianants La Paeria ha millorat el carrer del Metge Abiatar, al barri de Balàfia, amb la renovació de més de la meitat de la vorera dels nombres parells i la seva ampliació fins arribar als 1,5 metres, millorant així l’accessibilitat dels vianants. Al mateix temps, aprofitant aquesta ampliació, s’han renovat les conduccions d’aigua potable i s’han

millorat els embornals. També s’ha actuat a la vorera dels nombres senars, on s’ha renovat la rigola i part de la vorada i s’han instal•lat embornals nous. Finalment, s’han dut a terme els treballs d’aglomerat de la calçada. Aquestes actuacions s’han fet en el marc de la campanya de manteniment de la via pública de la Paeria. •••

Treballs d’aglomerat del carrer. © Paeria

• L es societats instal·lades al recinte augmenten en un 37% els seus comptes

Laboratori TIC del Parc de Gardeny. © H. S.

obtenir creixements i es fan de manera menor”. Àngel Ros va destacar que el parc per si mateix aporta activitat econòmica al marge de tota la que genera com a innovació del teixit productiu. Els bons resultats del parc “demostren la potència i l’aportació d’aquest projecte de parc científic a l’economia de Lleida”, va dir. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Parc Científic

El Parc Científic factura 102,5 milions Les empreses del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida van facturar l’últim any 102,5 milions d’euros, un 37% més que l’exercici anterior, quan es van assolir els 75 milions d’euros. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va mostrar la seva satisfacció per aquesta pujada que s’ha aconseguit “en uns anys oen què costa molt

Urbanisme

Renovació de voreres a Metge Abiatar

Educació i Infància • Febrer de 2014

Tallers d’educació viària per a escolars

•H i participen 2.000 alumnes de tercer de primària pertanyents a 31 centres educatius Un total de 2.000 alumnes de 31 centres educatius de Lleida participen durant aquest curs escolar en els tallers d’educació viària que la Guàrdia Urbana porta a terme entre els alumnes de tercer de primària. Aquesta activitat compta amb la col·laboració de la Regidoria d’Educació i Infància i forma part del programa educatiu “Educació a l’Abast”. L’activitat es divideix en quatre jornades teòriques que es fan a l’aula i en diverses sessions pràctiques que es duen a terme a les instal·lacions del Parc de Trànsit, situat al turó de Gardeny. Per al desenvolupa-

Els infants aprenen a comportar-se de manera cívica com a vianants i com a ciclistes

ment de les sessions, a l’aula els alumnes tenen el suport d’un dossier didàctic, per mitjà del qual treballen i interioritzen, de manera motivadora i pràctica, conceptes fonamentals per comportar-

Els agents de la Guàrdia Urbana imparteixen les xerrades. © H. S.

La Paeria • Ajuntament de Lleida

se de manera cívica com a vianants i com a conductors de bicicleta. L’objectiu principal d’aquesta activitat és la prevenció d’accidents i la seguretat. D’altra banda, aquest trimestre també s’estan fent les xerrades per als alumnes de 1r de primària. S’han inscrit en aquesta activitat 29 escoles de Lleida i hi participaran 1.051 alumnes de 6 a 7 anys. Aquesta activitat consisteix a explicar i educar els alumnes en uns conceptes importants i bàsics, com a vianants i com a viatgers, amb l’objectiu de prevenir accidents i vetllar per la seva seguretat. •••

Febrer de 2014 • Educació

i Infància

Constituït el nou Plenari dels Infants

•R enovació de quatre dels cinc membres que integren la comissió dels escolars El Plenari dels Infants i Adolescents de Lleida per al curs 2013-2014 ha renovat quatre dels cinc membres que integren la comissió. S’incorporen a aquest òrgan directiu del plenari Adrià Tirada (Josep Lladonosa), Laura Muñoz i Jonay Prats (Màrius Torres) i Carla Checa (Torrevicens) i continua del curs passat Lydia Espuñes (Manuel de Montsuar). Aquest curs els joves reflexionaran, amb el lema “Lleida, viu l’Esport”, sobre la importància de l’activitat esportiva. Els joves tindran l’oportunitat de conèixer el Consell Assessor Municipal de l’Esport, es fomentarà l’esport com a eina de convivència i cohesió de la ciutat i amb el treball que faran durant el curs es podrà conèixer la visió dels joves sobre l’esport i podran fer propostes de millora i elaborar un manifest de l’esport.

Nois i noies que integren la comissió permanent del Plenari dels Infants. © H. Sirvent

Els joves reflexionaran aquest curs sobre “Lleida, viu l’Esport” i participaran en el projecte d’aprenentatgeservei “STIC Jove”

També podran continuar participant en el projecte d’aprenentatgeservei “STIC Jove”, que vol afavorir les relacions intergeneracionals per mitjà de l’aprenentatge i la reflexió de les noves tecnologies. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Alcaldia • Febrer de 2014

Primer acte oficial d’Àngel Ros com a alcalde, que va tenir lloc al Centre d’Informació Juvenil, al Calidoscopi. © Hermínia Sirvent

Àngel Ros compleix 10 anys com a alcalde •D estaca que ha estat una dècada de gran transformació de la ciutat i de progrés marcant que “ha estat una dècada de gran transformació de la ciutat i progrés dels ciutadans i les ciutadanes”. Deu anys de treball intens, segons Ros, “compaginant els projectes estratègics i el dia a dia, el creixement econòmic amb la cohesió social, la

El paer en cap assegura que s’ha prioritzat principalment l’educació, l’atenció social i la cultura i els col·lectius de gent gran i joves

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros. © H. S.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va fer el passat 8 de gener balanç dels seus 10 anys com a paer en cap, re-

La Paeria • Ajuntament de Lleida

llibertat amb el respecte i la convivència i prioritzant, principalment, l’educació, l’atenció social i la cultura i els col•lectius de gent gran i joves”. “La política municipal s’ha caracteritzat, segons el paer en cap, per tirar

endavant simultàniament grans obres però, també, actuacions properes als ciutadans, ambdues imprescindibles per al progrés i el futur de la ciutat. La gestió municipal ha tingut sempre la sensibilitat per abordar actuacions macro i micro, la gran obra i l’obra propera al ciutadà, unes actuacions que garanteixen el futur de la ciutat i que es poden visualitzar en diversos binomis com La Llotja i l’eliminació de les torres elèctriques de Magraners, el Parc Científic i l’escola bressol de Balàfia o el pont de Príncep de Viana i el Pla de Barris de la Mariola”. Altres binomis macro i micro que il·lustren la gestió municipal portada a terme són el passeig del cobriment de les vies-Pla d’accessibilitat de voreres, el poliesportiu Secà-Balàfia-Camí natural del riu, l’Eix Comercial-Llar de

Febrer de 2014 • Alcaldia jubilats de la Bordeta, plaça Ricard Viñes-50 places i espais amb jocs infantils, rehabilitació de la Seu Vella-Molí de Sant Anastasi, Escola de Belles ArtsRehabilitació del Mercat del Pla, caserna Guàrdia Urbana-Consultori dels Magraners, Pla de Barris del Centre Històric-Zones 30 als entorns escolars, avinguda Pinyana-Rehabilitació Font dels Tritons, Arborètum-Horts de Rufea, plaça Blas Infante-Jardins de Sucs, avinguda Pearson-Plaça de Raimat, els nous Camps Elisis-Urbanització de Llívia, rehabilitació de Templers-Local de Butsènit, accés de Gardeny-Pista de Gualda, 8 camps de futbol-Pista de petanca de la Mariola, edifici dels Castellers-Cine Goya dels Magraners, rehabilitació del Castell del Rei-Museu de l’Aigua, Centre de Piragüisme-Piscines Secà, Balàfia i Cappont, passarel•la dels Maristes-Passarel•la de Rufea, escola Parc de l’Aigua-Calidoscopi, rehabilitació IMAC-Adoberies, col•lector de Ronda-Portada d’aigua potable a l’Horta, portada d’aigua de PinyanaSanejament del Noguerola i programació de La Llotja, l’Escorxador i l’Auditori-Teleassistència gratuïta per a majors de 75 anys. Àngel Ros va explicar que “es van saber aprofitar els anys de bonança econòmica i això ha permès que la crisi econòmica arribi a Lleida més tard que a altres indrets”. “Sempre hem tingut una visió àmplia, de país, pensant en què pot aportar Lleida a Catalunya i al país, buscant complicitats de les administracions i cuidant el respecte institucional”, va remarcar Ros. “Hauria estat impossible fer les inversions que hem fet a Lleida sense la col•laboració institucional i sense buscar complicitats públiques i privades”, va afegir. “Ara, però, cal continuar treballant de valent per la ciutat. És necessari, segons Ros, consolidar el nostre rol en el sistema econòmic de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, aprofundir en l’enllaç entre la FP i la UdL amb el teixit empresarial per fer-lo més competitiu i fer un Pla General per dirigir el futur de Lleida per als pròxims 15 anys, un projecte en què ja estem treballant”. Ros va dir que “cal continuar el Pla de Museus, treballar per aconseguir

Àngel Ros i l’expresident Maragall, en la inauguració de l’escola bressol de Balàfia. © H. S.

Inauguració del Palau de Congressos-La Llotja, amb la presència dels Reis d’Espanya. © H. S.

“La gestió municipal ha tingut sempre la sensibilitat per abordar la gran obra i l’obra propera al ciutadà”, diu Àngel Ros els 5.000 treballadors al Parc Científic, tal com està fixat al Pla Especial de Gardeny, i consolidar un model comercial que faci de Lleida el pol d’atracció de la Catalunya interior”. El paer en cap va remarcar que “es continuarà treballant per consolidar Lleida com a destinació turística en els segments gastronòmic, cultural i natural, i per afermar un model de lideratge del sector agroalimentari basat en la tecnologia, la innovació i la qualitat. I tot això mantenint la convivència, la cohesió social i la qualitat de vida dels lleidatans i lleidatanes sense exclusió”.

“Tenim més reptes que realitzacions i, per això, tenim més futur que passat i gran voluntat de progrés per al futur”, va assenyalar l’alcalde de Lleida, qui ha destacat que “les institucions, la societat civil i la Paeria, quan treballem plegats, som capaços de tirar endavant un projecte de ciutat que no té més límit que el que nosaltres mateixos ens volem posar”. “Hem deixat enrere la idea que el progrés de Lleida era limitat. Avui, la ciutat aspira i pot aspirar a tot”, va concloure el paer en cap. L’acte va tenir lloc al Centre de Recursos Juvenils-La Palma de manera simbòlica, per recordar que el primer acte que va fer Àngel Ros com a alcalde de Lleida va ser al Centre Municipal d’Informació Juvenil a la plaça Amics de Lleida. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Febrer de 2014 • Turisme

de Lleida

Pla d’Actuació de Turisme de Lleida

• E nogastronomia, internacionalització, cultura i esdeveniments esportius, prioritats L’impuls de l’enogastronomia, la internacionalització i la comercialització on line, la difusió del patrimoni i el producte cultural i la promoció del turisme vinculat a esdeveniments esportius són els eixos principals del Pla d’Actuació de Turisme de Lleida per al 2014. Un dels objectius primordials del pla és establir un sistema d’aliances amb el sector privat. Les principals novetats del full de ruta de Turisme de Lleida per al 2014 són consolidar l’enogastronomia lleidatana per mitjà de la potenciació de la Ruta del Vi; promoure el turisme d’esdeveniments, negocis i convencions, amb el nou projecte Lleida Events&Emotion, i incorporar productes nous i experiències noves de caire cultural en el programa Lleida Experience. També es vol millorar l’orientació al client que vagi cap a la internacionalització i la comercialit-

Presentació del programa Sport&Emotion a federacions i entitats esportives a Madrid. © Paeria

Un dels principals objectius és establir un sistema d’aliances amb el sector privat i incorporar un soci tecnològic

zació per mitjà de la xarxa, que inclou la incorporació d’un soci tecnològic a l’estratègia de màrqueting de Turisme de Lleida, i potenciar l’excel•lència en la gestió de l’emprenedoria, la qualitat i la innovació. •••

Més turistes i més congressos i reunions

• L leida registra unes 236.000 pernoctacions i el 20% corresponen a visitants estrangers del sector turístic en l’àmbit global, i més tenint en compte que encara es tracta d’un any de crisi econòmica. Els Centres d’Informació van rebre 35.340 persones, un 73,53% procedents de Catalunya; 19,95%, de la resta de l’Estat, i el 6,52%, de l’estranger. El Castell dels Templers va obtenir un 28% més de visitants. Unes 6.832 persones, un 15% més que l’any anterior, van participar en els diferents programes de visites guiades a Lleida.

La ciutat va acollir més de 600 congressos i reunions, amb una participació alta. © H. Sirvent

La ciutat de Lleida va registrar durant el 2013 unes 236.000 pernoctacions, una xifra que suposa un increment del 3% respecte a l’any 2012. També es va incrementar en un 1,5% el nombre de turistes estrangers, que

suposen el 20% de les pernoctacions. Les entrades per ferrocarril a Lleida es van tancar també amb un augment significatiu del 5,8% respecte al 2012, amb més de 442.000 usuaris. Cal destacar, a més, el bon comportament

A més, Lleida va acollir l’any 2012 uns 608 esdeveniments de tot tipus i va aconseguir uns 53.000 visitants. Segons el regidor de Turisme de Lleida, Fèlix Larrosa, totes les previsions semblen indicar que el 2013 hi haurà un lleu augment en nombre d’esdeveniments i en nombre de visitants. El sector sociosanitari i l’agroalimentari en general continua liderant la temàtica dels congressos. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Parc Científic • Febrer de 2014

Puja el nombre d’empreses a Gardeny • E n l’últim any, el recinte s’ha consolidat i ha passat a tenir de 74 a 83 firmes

ca, la innovació i el desenvolupament de productes per a les empreses de les terres de Lleida. Suposa, també, un punt de captació d’empreses i de creació de noves firmes, creades pels emprenedors”.

El parc confirma el seu paper de motor econòmic de Lleida, que s’ha incrementat amb la posada en marxa de l’equipament del Fruitcentre

Les instal·lacions del centre d’investigació de la fruita Fruitcentre. © Hermínia Sirvent

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida va passar a tenir l’últim any de 74 a 83 empreses, amb la qual cosa es confirma el seu paper de motor econòmic de Lleida. El paer en cap, Àngel Ros, va detallar que

La Paeria • Ajuntament de Lleida

amb la posada en marxa del centre d’investigació de la fruita Fruitcentre, el conjunt de firmes instal•lades a Gardeny disposa de més de 1.400 treballadors. L’alcalde va indicar que el Parc Científic “representa la recer-

Ros va destacar els esdeveniments més importants del 2013, com ara l’obertura al públic de l’Arborètum Pius Font i Quer, un equipament visitat per prop d’11.000 persones. També va recordar la inauguració del Fruitcentre, el primer centre de seguiment de la postproducció de la fruita de Catalunya, que s’ha convertit en instal•lació capdavantera a Europa. •••

Febrer de 2014 • Alcaldia

Reassignació de funcions dels regidors

•M ínguez passa a assumir Serveis a les Persones i Peris Promoció Econòmica i Ocupació L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va donar a conèixer el passat 23 de gener als regidors i als portaveus dels diferents grups municipals les reassignacions de funcions dels regidors de l’equip de govern arran de la marxa a l’empresa privada del fins ara segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida, Josep Presseguer. Montse Mínguez és la nova segona tinenta d’alcalde i la responsable d’Economia i Hisenda, Serveis a les Persones i Tecnologia. Mínguez també és regidora del barri d’Universitat, Ronda i Clot. Promoció econòmica Rafael Peris, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida, incrementa a partir d’ara les seves competències en tots els àmbits de promoció econòmica i ocupació, que inclouen les polítiques de promoció vinculades al territori, la responsabilitat sobre GlobaLleida des de l’Ajuntament, de l’Institut Municipal d’Ocupació i també la responsabilitat del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny.

Imatge dels components de l’equip de govern municipal. © H. Sirvent

Fèlix Larrosa passa a ser sisè tinent d’alcalde de Turisme i Projecció Exterior i regidor del barri del Centre Històric, responsabilitat que fins ara tenia Josep Presseguer.

Alhora, Rafael Peris manté les competències de l’àmbit de Comerç, Mercats i Consum i continua essent el regidor del barri de Pardinyes.

Brocal, nova regidora Neus Brocal s’incorpora com a regidora adscrita a Serveis a les Persones en l’equip de govern municipal i també com a regidora del barri dels Magraners, tasca que ja va assumir l’any 2007 i que fins ara exercia Fèlix Larrosa. Brocal és tècnica especialista de segon grau, branca Administrativa i Comercial, especialitat Informàtica d’Empresa.

Rafael Peris incrementa les seves competències en tots els àmbits de promoció econòmica i ocupació

Larrosa asumeix Projecció Exterior i serà 6è tinent d’alcalde i Brocal serà la regidora del barri dels Magraners

Agraïment a Presseguer El paer en cap va felicitar Josep Presseguer i va agrair la gran tasca desenvolupada des del 2007 a l’Ajuntament de Lleida, especialment els darrers anys al capdavant de l’àrea de Serveis a les Persones, “on ha demostrat tota la seva sensibilitat en uns anys de dificultats econòmiques i socials, i on ha desenvolupat un gran tre-

ball per la igualtat de drets i l’ocupació”. El paer en cap va desitjar tots els èxits a Josep Presseguer, qui es reincorpora al sector agroalimentari, “un sector estratègic i fonamental per al país”. Presseguer ha deixat l’Ajuntament de Lleida i la política per assumir les tasques de director general de Fruits de Ponent. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Coordinació de barris • Febrer de 2014

Els consells territorials es consoliden

•R ecullen més de 500 propostes sobre mobilitat, urbanisme, civisme o seguretat La mobilitat, l’urbanisme, l’educació, el civisme, la seguretat, la neteja, el medi ambient, la dinamització sociocultural i la participació van ser les principals qüestions que van centrar les consultes i les peticions de veïns i entitats en els consells territorials que es van desenvolupar el 2013. Les 400 persones en representació de 271 entitats de la ciutat participants en els 21 consells territorials de barri van plantejar unes 520 propostes de temàtiques diverses, que van assolir un alt grau de compliment. Els consells s’han consolidat com una estructura de participació eficient, que

Unes 400 persones en representació de 271 entitats participen en aquests òrgans veïnals

La Paeria • Ajuntament de Lleida

permet una interlocució fluida entre els ciutadans i les persones responsables del govern de la ciutat. Són l’espai idoni per rebre informació, proposar actuacions municipals, coordinar les

línies estratègiques de les entitats i fer un seguiment de l’actuació de la Paeria. Al capdavant de cadascun dels consells, un regidor o regidora de zona du a terme tasques de proximitat orientades a l’atenció a les persones. La mecànica de funcionament d’un consell territorial fa possible que, a més del regidor o regidora que el presideix, puguin assistir a les reunions altres regidors o regidores responsables de les diferents àrees d’acció municipal, de manera que sigui possible la realització de sessions monogràfiques dedicades als temes específics que demanin les persones que integren el consell de cada zona. •••

Febrer de 2014 • Benestar

Social

Un 80% més d’usuaris de teleassistència •D es de l’1 de gener el servei és gratuït per a les persones més grans de 75 anys Les altes d’usuaris al servei de teleassistència de l’Ajuntament de Lleida han augmentat un 80% des de l’anunci de la seva gratuïtat per als majors de 75 anys a partir d’aquest 1 de gener. Des del passat octubre del 2013, la sol•licitud del servei s’ha multiplicat. Si entre gener i setembre el demanaven cada mes una mitjana de 31 famílies i 40 persones, des de l’octubre i fins al 23 de desembre la xifra va passar a una mitjana mensual de 53 famílies i 72 persones, la qual cosa genera en el darrer trimestre de l’any un increment de les altes respecte als nou mesos anteriors del 71% referit a les famílies i del 80% pel que fa a les persones. A aquesta xifra caldrà afegir-hi les 72 trucades de famílies que es van rebre des de la posada en marxa, el 23 de desembre, del nou telèfon del

La Paeria atén durant el 2013 uns 2.588 ciutadans, xifra que representa l’assistència telefònica a 2.114 llars

servei, el 900 50 50 60, i que ja s’estan tramitant. El servei va atendre 2.588 persones durant el 2013, xifra que representa l’assistència telefònica a 2.114 llars. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Febrer de 2014 • Cultura

Qualitat i excel·lència a La Llotja

• L a programació del teatre del primer semestre consta de 16 espectacles i 22 funcions La ballarina Sara Baras, el Ballet Nacional de España, la cantant Luz Casal, els actors Maribel Verdú, Emma Vilarasau, Ariadna Gil, Lloll Bertran, Ramon Madaula i Joan Pera, i l’humor de Los Morancos són algunes de les actuacions més destacades de la programació del primer semestre del 2014 de La Llotja. De l’1 de febrer al 21 de juny el teatre acollirà 16 espectacles i 22 funcions per atansar la cultura de qualitat a tots els ciutadans amb una àmplia oferta que va des del teatre i la dansa fins a la música, la sarsuela, l’òpera o els espectacles d’humor . Sara Baras, amb l’espectacle “La Pepa”, ha obert el curs l’1 de febrer. El Ballet Nacional de España estrenarà l’obra “Sorolla” a Lleida. Luz Casal oferirà un concert on el fil conductor serà el seu nou disc “Almas gemelas”. El musical “Sonrisas y Lágrimas” s’estrenarà en el marc de la Festa Major de Maig. El teatre també serà present amb “Barcelona”, “Los hijos de Kennedy”

(amb Maribel Verdú, Emma Suárez i Ariadna Gil), “Don Juan Tenorio”, “Un aire de família” i “Crèdit”. L’òpera es presenta per mitjà de les obres “Wagner Art Total” i “Norma”.

Les rialles i la diversió estan assegurades amb propostes com les de Los Morancos, amb l’obra “En positivo 2”, i els monòlegs de David Guapo, un dels còmics més populars de l’Estat.

La sarsuela catalana vindrà de la mà de “Cançó d’amor i de guerra”, una producció inèdita amb un cor de trenta veus i una gran orquestra en directe.

Les companyies lleidatanes també hi són representades per la companyia local Dancescape i un premi lleidatà, Premi Llotja, amb D’Block. •••

Animac explorarà l’animació en l’art

• L ’animador britànic Chris Shepherd i l’artista txec Jiri Barta, convidats d’excepció Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya que organitza la Paeria, explorarà enguany la presència de l’animació en l’art i l’entreteniment audiovisual. La divuitena edició d’Animac se celebrarà del 20 al 23 de febrer en escenaris com La Llotja-Palau de Congressos i Convencions de Lleida, CaixaForum Lleida i el Cafè del Teatre, amb l’animador britànic Chris Shepherd i l’artista txec Jiri Barta com a convidats d’excepció i Polònia com a país protagonista. Aquest any, Animac ha rebut 235 llargmetratges, curts, peces televisives i d’Internet d’arreu del món en convocatòria oberta, superant les xifres de l’edició passada. El programa inclourà una selecció de totes, juntament amb altres obres convidades. Sessions monogràfiques com les dedicades al

tema de l’animació híbrida, al convidat especial o a l’animació independent polonesa completaran un programa acurat de films recents i històrics. Jun-

tament amb les projeccions, l’altre plat fort d’Animac són les conferències, que presentaran els protagonistes de l’actualitat de l’animació. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Opinió • Febrer de 2014

2014: reptes nous, pressupostos nous, actuacions noves

Francesc Caballero

Ha començat el nou any amb el desig que el pròxim exercici pugui ser el de les solucions als nombrosos problemes que la nostra societat té davant seu. I no en són pocs. Però les actuacions pretèrites en llastren llur assoliment. A més de les retallades en salut, educació, cultura i salaris o pensions com també les pujades de càrregues impositives, ara tenim les noves pujades de preus d’elements bàsics com l’aigua i l’electricitat. L’atur es troba disparat sobretot en el que fa

referència als de llarga durada i entre la joventut. El desenvolupament socioeconòmic no acaba d’arrencar malgrat els esforços del nostre teixit comercial, agroalimentari i de serveis. Hi ha alguna cosa que ens mostra que les polítiques que les administracions duen a terme, especialment l’autonòmica i la central, no acaben de rutllar. I, enmig, altres temes, com el de la relació Catalu-nya-Espanya, no s’acaba d’enfilar. De tota manera, com que tot no ha de ser de color obscur, sortosament, en els darrers moments de l’any hem vist com en l’àmbit més proper, el de l’administració municipal lleidatana, s’han pres decisions que fan albirar alguna espurna d’esperança. Primer se’ns va anunciar la congelació de les taxes i els impostos per al pròxim any, mantenint les prestacions socials. Posteriorment, en el ple d’aprovació dels pressupostos per al nou exercici, s’arribà fins i tot a un acord amb el principal partit de l’oposició per tal de millorar les futures

accions envers l’ocupació i la cohesió social i la promoció econòmica. Fins i tot veiem que hi havia un intent de l’altre partit de l’oposició d’apropar posicions. A més, poc temps després, un nou pacte de la Paeria amb els diferents actors socioeconòmics, afegint-se al subscrit pels grups municipals PSC-CiU, pot facilitar les possibles creacions de nous llocs de treball. Tal vegada sí que hi ha esperança que les coses comencen a canviar i, aplicant intel·ligentment les eines de què disposem, podem arribar a posar en marxa aquesta maquinària que ens retorni als estadis de benestar social assolits en temps no tan llunyans. I com que l’esperança és el darrer que es perd, brindem perquè aquesta espurna que sembla que s’albira es transformi en lluminària completa que ens il·lumini el camí correcte cap al progrés i les garanties socials que ens mereixem i felicitem els qui ho han fet possible. Esperem no equivocar-nos. •••

Com crear 1.300 llocs de treball a Lleida

Joan Vilella

Convençuts que la millor política social que es pot fer és la creació de llocs de treball, el Grup Municipal del PP va defensar en el Ple de Pressupostos un nou Pla per a l’Impuls de l’Ocupació a la ciutat de Lleida. Un pla que hauria de ser una prioritat per a l’Ajuntament, atès que l’atur és el principal problema que afecta la societat i que a la ciutat de Lleida pateixen 11.868 persones.

La Paeria • Ajuntament de Lleida

El nou Pla per a l’Impuls de l’Ocupació, que tindria un pressupost de dos milions d’euros, s’estructura en tres línies de treball que tenen com a objectius millorar l’accés al mercat de treball dels ciutadans de Lleida, afavorint la seva contractació, l’impuls a l’autoocupació dels emprenedors i el suport al desenvolupament de l’activitat empresarial. La primera línia d’actuació d’aquest pla va dirigida a facilitar l’accés al treball de les persones aturades de Lleida i consisteix en una ajuda a les empreses que ampliïn la seva plantilla. Els beneficiaris d’aquesta ajuda serien les mateixes empreses, que rebrien una subvenció de 300 euros mensuals per contracte formalitzat a jornada completa.

El Pla per a l’Impuls de l’Ocupació del PP podria generar 1.300 llocs de treball a la ciutat de Lleida

Una segona línia d’actuació seria la creació d’empreses i estímul a la innovació, promovent el treball per compte propi. Aquesta ajuda aniria dirigida a subvencionar un percentatge de la quota mínima d’autònoms d’aquelles persones emprenedores de Lleida que es constituïssin com a treballadors per compte propi en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). La subvenció s’aplicaria durant un període màxim de dotze mesos, i seria necessari estar empadronat a la ciutat de Lleida. Entre les dues línies d’actuació, aquest nou Pla per a l’Impuls de l’Ocupació, com a mínim, podria generar la creació de 1.300 llocs de treball a la ciutat de Lleida. Malgrat la bondat d’aquesta proposta, no ha estat assumida per l’equip de Govern de Paeria, més preocupat per evitar la desfeta de l’Empresa Municipal d’Urbanisme i de La Llotja que de les veritables preocupacions i necessitats dels ciutadans de Lleida. •••

Febrer de 2014 • Opinió

Més seguretat per als vianants La seguretat viària és una responsabilitat de tothom. Així ho creiem des de l’Ajuntament de Lleida i és per això que hem engegat un paquet de mesures per reduir el nombre de sinistres a la via pública, especialment els atropellaments als vianants i per aprofundir en la sensibilització de tots els lleidatans i totes les lleidatanes. Es preveuen 138 actuacions a la via pública, moltes de les quals ja s’estan duent a terme en diferents carrers de la nostra ciutat: instal·lació de semàfors nous, col·locació de més passos elevats i bandes rugoses, l’habilitació de passos de vianants protegits amb pilones o aparcaments de motos i bicicletes, l’ampliació de zones amb limitació de velocitat a 30 km/ hora i la instal·lació de radars i “semàfors vermells” per sancionar aquells conductors irresponsables que no compleixen la normativa. Aquesta sensibilització ciutadana és imprescindible per al bon funcionament de

la ciutat. Per reforçar la part més educativa i didàctica i per estendre el concepte de prevenció en l’àmbit del trànsit i la mobilitat per mitjà dels infants, l’Ajuntament convocarà el concurs Carta als conductors i conductores de Lleida entre els alumnes de 6 a 10 anys dels centres de primària de la ciutat. Prop de 10.000 nens i nenes podran expressar la seva opinió i donar recomanacions i consells sobre com evitar atropellaments i accidents als nostres carrers.

Marta Camps

En aquest sentit, doncs, el govern municipal engega una campanya de divulgació general, sota el lema “Amb tu, a Lleida ens movem més segurs”, per tal de cons-

La Paeria engega una campanya de divulgació general sota el lema “Amb tu, a Lleida ens movem més segurs”

cienciar tothom, i especialment els conductors, de la necessitat de limitar la velocitat a tota la ciutat i respectar els passos de vianants, les zones 30, els carrils bici, els carrils bus, etc. Lleida ha de ser una ciutat segura, especialment per als col·lectius més vulnerables de la mobilitat urbana, i estem segurs que amb la col·laboració de tothom això és possible. •••

Votem sí contra l’atur i per la cohesió Els pressupostos de l’Ajuntament de Lleida per al 2014 no són els nostres pressupostos. Com és lògic, si CiU governés la ciutat de Lleida caldria primer un estudi més a fons dels números i, segurament, replantejar-se, i molt, la manera com s’ha gestionat fins ara la ciutat i com volem que sigui en el futur. Però les especials circumstàncies que estem patint actualment ens obliguen a fer un exercici de generositat i, sobretot, de responsabilitat. Hem votat a favor dels pressupostos, malgrat la incomoditat que ens pugui representar assumir un endeutament i una pressió fiscal municipal sobre la qual no hi podem actuar com voldríem. Des del Grup de CiU hem criticat i continuarem criticant totes les actuacions de l’equip de govern que considerem denunciables. Però alhora hem decidit fer el pas, insòlit en l’oposició a la ciutat, d’implicar-nos en la millora dels comptes i a reforçar la cohesió social i les polítiques d’ocupació per lluitar

contra el nostre principal enemic polític, que no és cap regidor ni cap sigla política, sinó l’atur, que afecta 11.868 lleidatanes i lleidatans. Finalment són 500.000 euros que eleven fins als 4,2 milions d’euros els programes municipals per a la promoció de l’ocupació. També hem negociat i acordat un impuls en les partides de cohesió social, promoció econòmica i turística i cultura, sobre el que ja fa l’equip de govern. Seran entre 800.000 i un milió d’euros per complementar i engegar accions que aportin valor afegit al que ja es feia des de les diferents regidories. Cal dir que l’import de les partides acorda-

Hem millorat el pressupost en la lluita contra l’atur i en polítiques socials i de promoció, sense més càrrega fiscal

Joan Ramon Zaballos

des en aquest pacte de pressupostos (entre 1,2 i 1,5 milions d’euros) en cap cas no suposen una càrrega fiscal afegida a les veïnes i veïns de Lleida, sinó que surten dels fons de contingència, l’estalvi i el romanent de tresoreria. Finalment, dins del pacte hem inclòs un mecanisme de rendiment de comptes. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Agenda Cultural • Febrer de 2014 “Campo Adentro”

El Centre d’Art La Panera acull del 8 de febrer al 25 de maig “Campo Adentro”, un projecte ideat i dirigit per Fernando García Dory sobre territoris, geopolítica, cultura i identitat, a partir de les relacions camp–ciutat a l’Espanya actual. Per tal d’assajar una estratègia cultural a favor d’allò rural, aquests plantejaments s’han concretat, al llarg de tres anys (2010–2013), en una conferència internacional, la producció artística mitjançant un programa de residències, una exposició i una publicació. El projecte introdueix la possibilitat d’analitzar les representacions i percepcions actuals d’allò rural i com això influeix en la construcció de la identitat. També es pretén elaborar una lectura d’allò rural des de la cultura contemporània, que faci visibles les amenaces i les oportunitats que viu l’espai rural espanyol. Del 8 de febrer al 8 de juny, l’artista Casilda Sánchez transformarà la sala de les columnes en un viatge aquàtic, un laberint de videoprojeccions de gran format en el qual els límits es desdibuixen i les coordenades s’inverteixen. •••

Agenda

“El Pallars il·lumina Catalunya” El Museu de l’Aigua acull fins al 28 de febrer l’exposició itinerant “El Pallars il•lumina Catalunya” per commemorar el centenari de les hidroelèctriques al Pallars i a Catalunya. La mostra ofereix un recorregut per la particular lluita entre Emili Riu i Fred S. Pearson per aconseguir el mercat energètic català. D’una banda, Riu promou Energía Eléctrica de Cataluña i construeix la gran central de Capdella als llacs de la capçalera de la Vall Fosca. De l’altra, Pearson promou el grup empresarial conegut com La Canadiense, que construeix les centrals de Sant Antoni, al Pallars, i el canal i la central de Seròs al Segrià. L’exposició centra la seva atenció en les grans realitzacions d’aquestes dues companyies en terres pallareses: les grans centrals de Capdella (a la Vall Fosca) i de Sant Antoni (a Talarn). La importància d’aquestes obres es plasma en una extensa mostra de fotografies antigues, en tres documentals, en les peces històriques i fins i tot en una recreació de les tendes de campanya plantades a peu d’obra pels treballadors. Al llarg dels àmbits de l’exposició s’analitzen les necessitats energètiques en la industrialització de Catalunya, l’arribada de les empreses hidroelèctriques al Pallars al començament del segle XX, la transformació del Pallars i de Catalunya, l’expansió de l’explotació hidroelèctrica al Pirineu entre 1940 i 1985 i reflexiona sobre el futur de la hidroelectricitat. La mostra lliga amb el discurs del Museu de l’Aigua, que en la seva exposició permanent “La força de l’aigua” centra la seva atenció en les obres de Pearson i La Canadiense. L’exposició es pot visitar de dimarts a divendres, de 10 a 14 h. L’entrada és lliure. •••

TEATRE LLIURE A L’ESCORXADOR La programació de març del Teatre de l’Escorxador comença amb l’espectacle “El policía de las ratas”, a càrrec de Teatre Lliure i Heartbreak Hotel (diumenge 2, a les 19 h). El divendres 7, a les 21 h, Escarlata Circus oferirà l’espectacle de circ i teatre visual “Cabaret Petrificat”. El diumenge 9, a les 12 h, tindrà lloc “Contes saludables”, una sessió familiar amb la Cia. Comèdies Arrencacebes. El dissabte 29, a les 17 h, se celebrarà el “Taller amb l’espectador” per descobrir el codi escènic del “teatre bastard” de Los Corderos. El dissabte 29, a les 20.30 h, hom podrà gaudir de l’espectacle “Tot el que sempre has volgut saber sobre la vida sexual de Shakespeare”, amb Torb Teatre. •••

La Paeria • Ajuntament de Lleida

L’Auditori Municipal Enric Granados acollirà el diumenge 9 de març, a les 19 h, l’obra “La Julià Carbonell fa una simfonia revolucionària! Simfonia núm. 12, l’any 1917, Xostakòvitx”, a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. El dijous 20, a les 20.30 h, el públic podrà gaudir del “Recital de cant i piano: els duets més famosos per a baríton i baix”, amb Toni Marsol, Josep Ferrer i Jordi Castellà.

RETRATS DE CATALÀ-ROCA AL MORERA Fins al 27 d’abril es pot visitar al Museu d’Art Jaume Morera l’exposició “Català-Roca. Retrats”. Aquesta mostra té per objectiu explorar el gènere del retrat en el fons Català-Roca –una de les figures més importants de l’art català de postguerra–, dipositat a l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Els retrats de Francesc Català-Roca són autèntiques obres mestres del gènere que a la vegada esdevenen un repàs d’autèntiques icones del segle XX, no solament del nostre país sinó també de l’estranger. Entre els retrats més cèlebres de Català-Roca, que són a la vegada un reflex de la vida

cultural catalana dels anys cinquanta i seixanta, hi trobem personatges com Joan Miró, Salvador Dalí, Llorens Artigas, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Jean Cocteau o Josep Pla. En aquest cas, també es dóna visibilitat a retrats de Català-Roca que no han estat gaire difosos anteriorment i, a més, incorpora retrats de personatges populars. Val a dir que no es tracta de retrats d’estudi, sinó d’obres de caràcter documental, l’especialitat de Català-Roca, on els personatges són captats en el seu context. A més hi tenen també cabuda els seus originals autoretrats. Francesc Català-Roca: Autoretrat, 1952 (©Fons F. Català-Roca-Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya). •••

Agenda Cultural • Febrer de 2014

El pianista Bruce Barth actua a l’Auditori

El diumenge 23, a les 19 h, tindrà lloc l’actuació dels pianistes Jackie Jaekyung Yoo i Tomoaki Yoshida, juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. El divendres 28, a les 21 h, es podrà seguir el concert de Bruce Barth Trio. Finalment, el dissabte 29, a les 19 h, LleidArt Ensemble i l’Aula Municipal de Teatre de Lleida presenten “El carnaval dels animals”. •••

ESPORTS

I Cursa de la Boira de Lleida. Lleida estrena tres noves competicions esportives: la I Cursa de la Boira de Lleida, la I Caminada Popular de la Boira i la Pedalada Popular. Les dues primeres tindran lloc el diumenge 16 de febrer en el marc de la celebració del I Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya i la tercera, el dissabte 15. La prova es disputarà sobre un recorregut de 10,5 km, totalment urbans i majoritàriament sobre terra. La sortida i l’arribada seran localitzades als Camps Elisis de Lleida. El recorregut de la caminada popular coincidirà amb el de la cursa. La sortida de la cursa és a les 11 h i la de la caminada, a les 11.10 h. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Urbanisme • Febrer de 2014

Sense lluita no hi ha drets Els governs no dubten a l’hora de destruir drets laborals i socials aconseguits en dècades d’esforç i de lluita, i ho justifiquen i en culpen la crisi econòmica sense cap mena de rubor ni de vergonya. Aliens a les responsabilitats del desastre i emparant-se cínicament en la neutralitat tecnocràtica de les solucions, ens han anunciat una nova bateria de reformes que duen més atur, més pobresa i més desigualtat. Reformes per quadrar els comptes de la corrupció i del malbaratament que, com les anteriors, ho carreguen tot en un costat de la balança social i reforcen l’objectiu de protegir els beneficis i els privilegis de les elits en detriment de la salut, l’educació i el benestar de la majoria. No es cansen de repetir que les reformes són necessàries, malgrat la nostra incom-

prensió, i que pateixen dolorosament en aplicarles. Han creat les condicions per fer florir la por i la resignació. A hores d’ara ningú no recorda, i pocs les exigeixen, les mesures de regeneració política, justícia fiscal i control financer que prometeren a l’inici de la crisi. En aquest escenari de por i de resignació, no els fa cap fàstic transformar drets fonamentals en delictes.

Cada dia són més habituals les declaracions de responsables polítics i patronals parlant dels treballadors com si fóssim convidats de pedra i mera mercaderia. Com

El president de la CEOE, emparat en la raó irrefutable del seu càrrec, ha declarat l’estat d’excepció laboral si els drets de ciutadania quedessin fora dels centres de treball i fora dels àmbits de decisió col·lectiva. Com si fóssim,

en definitiva, rellogats d’una finca que no és nostra. No fa gaire el president de la CEOE, emparat en la raó irrefutable del seu càrrec, pontificava que els treballadors i les treballadores hem d’agafar qualsevol ocupació en les condicions i el salari que sigui, declarant l’estat d’excepció laboral. Nosaltres, els treballadors i les treballadores, que som el subjecte d’aquesta operació d’involució social, no podem resignar-nos i acceptar un retorn al passat de l’arbitrarietat i l’autoritarisme. La casta dirigent sap que, tard o d’hora, l’enuig social desembocarà en ràbia, i prepara mesures legislatives per combatre, sense embuts ni respecte democràtic, la resistència dels pròxims temps. A nosaltres no se’ns ha regalat mai res, ni en allò laboral ni en allò social, per això cal continuar el combat, perquè sense lluita, no hi ha drets. •••

Carnet de soci a l’Arborètum de Lleida L’Arborètum Pius Font i Quer de Lleida, que forma part de Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, llança el 2014 el seu carnet de soci. Amb aquesta acreditació, el titular tindrà accés gratuït tot l’any al Jardí Botànic, rebrà actualitzacions i notícies sobre l’equipament i, a més, tindrà la possibilitat de fer cursos monogràfics de cuina i medicina a partir de plantes i elements naturals obtinguts amb les especies de l’Arborètum. El carnet es renovarà anualment i tindrà un cost de 15 euros. Aquesta no és l’única novetat quant a preus. El cost de l’entrada normal es redueix de 3 a 2 euros. A més, l’entrada reduïda (per a infants de fins a 12 anys) també disminueix i passa de 2 a 1 euro. D’altra banda, es creen les targetes d’accés familiar, amb un import anual de 25 euros per als pares o tutors i els fills. També s’ha llançat la figura de soci corporatiu i la de padrinatge d’un arbre del jardí.

La Paeria • Ajuntament de Lleida