història > S’OBRE LA PALESTRINA CAROLÍNGIA
EL SOTERRANI DE LA CATEDRAL, AL DESCOBERT SÍLVIA PLANAS MARCÉ
El soterrani de la catedral, conegut pels historiadors pel nom de Palestrina carolíngia, és el principal espai per descobrir en l’edició d’aquest any de Girona Temps de Flors. En el marc de la iniciativa de l’Ajuntament d’obrir nous racons per revalorar el patrimoni urbà de Girona des de l’estudi i la recuperació, les excavacions realitzades a la Palestrina del temps de Carlemany permeten ara oferir als gironins i als visitants l’oportunitat d’accedir per Girona Temps de Flors a un dels espais més insòlits de la ciutat històrica. En l’època romana aquest era un espai obert, situat fora de la ciutat, travessat per un camí que anava des de l’actual portella oberta al passeig Arqueològic i la porta del carrer dels Manaies. S’hi situava una de les portes d’accés a la ciutat. En aquell temps, l’espai a banda i banda del camí era utilitzat com espai funerari. Al segle VIII es va ampliar el recinte emmurallat de la ciutat, que englobava la zona on ara hi ha aquest soterrani i el claustre de
Aspecte del soterrani de la catedral, que va ser excavat el 2001 i el 2004. > Foto: Equip d’Excavació UdG-ACN.
la catedral. Com que era una època de guerres amb els sarraïns, s’hi va construir una muralla doble. En grans dipòsits excavats al terra (sitges) es guardava el cereal, pensant sobretot en un possible setge de la ciutat. Poc després, quan la sensació de perill va passar, es va començar a urbanitzar la zona. L’interior de la muralla es va enderrocar per fer lloc a un grup de cases i el vell camí es va convertir en un carrer. Al segle XI, quan es va acabar de construir la catedral romànica, s’hi va construir una llarga volta que donava al carrer, motiu pel qual té finestres, encara que la meitat ara estiguin tapades. Es va mantenir el carrer i es van conservar algunes petites cases, encastades entre la muralla i el carrer i la volta. Al segle XIV la vella torre quadrada va ser substituïda per una de nova de planta circular, coneguda amb el nom de torre Cornèlia. Al segle XVIII es va construir la resta de voltes que ocupen actualment l’espai, per sostenir les dependències annexes a la catedral, i es van eliminar les poques cases que encara hi quedaven.
5