Catalunya Construeix Premis AVS Catalunya

Page 1

MONOGRÀFICS PREMIS HABITATGE SOCIAL AVS CATALUNYA www.catalunyaconstruye.com

a destacar

catalunya construeix D

EL CERTAMEN La presentació de 56 candidatures consolida els Premis Habitatge Social AVS Catalunya

D

ELS PREMIATS El jurat atorga el guardó a la categoria d’obra nova i actuació integrada i concedeix quatre mencions

Reconeixement a l’habitatge social


2

Pàgines especials

DIMARTS 1 DE JUNY DEL 2010

el Periódico

les tribunes

Francesc

Pere

BALTASAR

NAVARRO

CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

ALCALDE DE TERRASSA

EL COMPROMÍS DE LA POLÍTICA DE VIVENDA

VPO PER RESPONDRE A LES NECESSITATS D’AVUI

l Govern de la Generalitat manté la política de vivenda dins del principals eixos d’actuació. La dificultat de les famílies catalanes per accedir a una vivenda segueix sent important, les incerteses econòmiques i les restriccions creditícies actuen com a elements de contenció de la demanda. I, com a conseqüència de l’increment de l’atur, han aparegut problemes greus en relació amb el pagament de la vivenda per a moltes famílies. El sector de la construcció de vivendes és el més castigat per la crisi, amb una caiguda històrica en el nombre d’obres iniciades, des de les 120.000 de l’any 2006 a les 12.358 que s’han iniciat el 2009. La producció de vivenda al mercat lliure gairebé ha desaparegut, i la vivenda protegida és l’única que està iniciant obres; aconsegueix, així, una quota de mercat pròxima al 90%. Això no és una bona notícia, ja que evidencia un sector que només pot evitar l’atur total si rep un suport important per part del sector públic. Aquest va ser i segueix sent un dels objectius fonamentals del Pacte Nacional per a la Vivenda i un dels eixos principals del nou pla per al dret a la vivenda 20092012. Davant aquesta dura realitat, apareixen avui diversos elements que obren una llum des de la perspectiva de la demanda: les compravendes de vivenda semblen iniciar un canvi de tendència, que es veu ratificat en el nombre de noves hipoteques de vivendes, que han començat a repuntar. A això hi contribueix la tendència descendent dels preus de les vivendes i, també, els tipus d’interès hipotecaris dels últims mesos. Si hi ha un àmbit en què les expectatives de la demanda s’estan reafirmant, aquest és el del lloguer. El nombre de contractes de lloguer ha

a promoció de la vivenda pública ha estat un dels eixos principals de l’acció de Govern a l’Ajuntament de Terrassa des de fa dècades. A l’hora de definir les polítiques municipals, hem tingut sempre molt present la necessitat de vivenda i la dificultat per accedir al mercat lliure d’una part de la ciutadania. Per donar resposta a aquesta necessitat, hem dut a terme promocions de vivendes públiques per tota la ciutat, tant en la trama consolidada com en els nous sectors d’urbanització. I ho hem fet per garantir l’accés a la vivenda digna i de qualitat, aprofitant tots els mecanismes d’intervenció en la promoció de la vivenda social, tant de compra com de lloguer. En la situació actual de crisi econòmica, l’aposta de l’Ajuntament de Terrassa per a la vivenda pública és encara més ferma i decidida. Els projectes per construir més vivenda social no han parat, sinó que s’han adaptat a les circumstàncies actuals i a les noves necessitats. És per aquest motiu que estem portant a terme diverses promocions per destinar-les al lloguer social per als joves, per a les persones grans i, en general, per a totes aquelles persones que ho necessiten. Actualment, el parc públic de vivendes de lloguer social a Terrassa és d’uns 400 pisos, xifra que s’incrementarà en els pròxims mesos amb l’entrega de les claus de 240 vivendes més, pertanyents a noves promocions. Una és el Complex Residencial Sant Leopold, que està dotat amb 46 vivendes de lloguer per a persones grans en un espai tutelat i que es complementa amb els serveis del Casal de la Gent Gran Terrassa-Centre i el Servei Municipal de Promoció de les Persones Grans. Aquest complex és un model i un clar exem-

E

anat creixent en els últims anys. Dificultats per comprar; exigències de mobilitat laboral creixents; estímuls públics, com avals i garanties, per posar en lloguer vivendes privades desocupades; increment de la nova promoció de vivendes de lloguer amb protecció oficial; descens dels preus dels lloguers; i ajudes públiques per al pagament del lloguer, són els punts que empenyen aquest mercat que està destinat a ser un dels puntals del sector en el futur immediat. En canvi, segueixen els problemes per accedir a la compra. Les entitats financeres han restringit l’oferta de crèdit i apliquen condicions molt rigoroses. Això deixa fora del mercat de crèdit un nombre molt important de llars, fins i tot algunes que han d’accedir a vivendes de protecció oficial. En aquest àmbit, el paper del sector públic és fonamental: provisió directa de vivenda pública; provisió de vivenda de protecció oficial, amb incorporació de figures que ajudin a finançar la part que no cobreixen les entitats financeres; i garanties públiques als compradors de vivendes per fer-los més solvents davant les entitats financeres. L’últim, però no el menor dels problemes a què ha de donar resposta avui la política de vivenda del Govern, és l’increment del nombre de famílies que corren un risc seriós d’exclusió social a causa del sobreendeutament. Els esforços de les entitats financeres per alleujar aquestes situacions no són suficients. Novament, en aquests casos estem actuant per combatre de forma decidida l’exclusió social residencial. En aquest sentit, la voluntat política es manifesta amb transparència, s’articula mitjançant la màxima cooperació amb tots els agents del sector, i situa Catalunya com a referent legislatiu i com a paradigma en bona part dels resultats assolits.2

L

ple d’una de les noves necessitats socials i d’una de les principals tendències de futur en matèria de vivenda pública. En aquest mandat, l’ajuntament ha centrat gran part del seu esforç en vivenda en el nou sector que ha desenvolupat a la zona est de la ciutat, dins del pla de millora urbana de Torre-sana. En aquest punt de la ciutat, Vivenda Terrassa promou 11 edificis, dels quals tres ja estan finalitzats i sis més es troben en fase de construcció o adjudicació. Una part important s’ha destinat al lloguer, però cal mantenir l’oferta de vivendes protegides per a la venda perquè, encara que hi ha hagut un alentiment del sector immobiliari, encara hi ha un segment de la població que vol optar a la compra i no pot accedir al mercat lliure malgrat l’ajustament de preus que s’ha produït. A Torre-sana, també hi hem estrenat una iniciativa pionera: la construcció de vivendes tallers de lloguer. Terrassa ha redissenyat les seves polítiques de vivenda al llarg dels anys i s’ha adaptat a la situació social i econòmica. Hem estat atents als canvis i als exemples de bones pràctiques que hem pogut conèixer a través d’AVS Catalunya, els promotors públics de sòl i vivenda, en què estem representats a través de la societat municipal Vivenda Terrassa. Hem participat en seminaris i jornades i hem après d’altres ciutats, però també hem donat a conèixer les nostres experiències i projectes d’èxit. Per aquest motiu, és un honor que, en aquesta ocasió, se celebri a Terrassa l’acte d’entrega dels Premis Habitage Social AVS Catalunya que concedeix aquesta associació. Esperem contribuir al reconeixement i la difusió de les millors propostes de vivenda social que s’hagin donat en tot el territori català.2


Pàgines especials

DIMARTS 1 DE JUNY DEL 2010

el Periódico

3

la tribuna Ferran JULIÁN PRESIDENT D’AVS CATALUNYA

UN ESPAI PER A LA REFLEXIÓ

Q

uan fa dos anys entregàvem els premis Habitatge Social AVS Catalunya, pocs podíem preveure les actuals dificultats del sector immobiliari, acompanyades d’una brutal crisi econòmica, financera i, fins i tot, cultural. El nostre país, igual que els de la resta del món, estan encarant la situació, malgrat els entrebancs que es va trobant. Si, en aquells moments, moltes famílies tenien autèntiques dificultats per accedir a una vivenda del mercat lliure, aquest fet s’ha agreujat. I si abans des d’AVS Catalunya, gairebé 40 empreses del sector públic al llarg del territori català teníem clara l’aposta per la vivenda pública, per una vivenda de qualitat, avui, més que mai, hem de seguir consolidant el nostre objectiu. L’únic, creiem, juntament amb el sector cooperatiu, a part del sector privat, i l’anomenat tercer sector, per complir el mandat constitucional d’oferir un sostre digne al conjunt de la població. Hem entregat els premis Habitatge Social 2009 i hem constatat el clar compromís de què parlàvem abans. 56 projectes presentats, que gairebé doblen

el nombre de l’edició anterior. Projectes de gran qualitat i realitzats en una època complicada i difícil. Projectes que ja no són paper, sinó pedres i persones, que han innovat amb elements tècnics i sostenibles, que han creat o mantingut llocs de treball i que han incrementat el parc públic de vivenda de les nostres ciutats. Al veure l’exposició, hem sentit orgull i satisfacció. Però un orgull i una satisfacció molt sostinguts ja que, estic convençut, encara hi ha més coses. La societat ens demana més. L’exposició, el mateix acte dels premis, representen l’esforç fet, i a la vegada representen el punt de partida que hem de seguir. Hem de continuar millorant els processos, no només els constructius, administratius, econòmics o jurídics, sinó els que també condueixin a aconseguir que l’esforç d’una família per tenir un sostre no superi el 30% dels seus ingressos. Per tant, hem de rendibilitzar i optimitzar els nostres recursos en edificis adequats a la necessitat de la gent. En aquesta línia hem de fer una bona reflexió, aprofitant que els premis són

Vista exterior de la promoció de HPO Mira-sol, construïda a Sant Cugat.

espais d’alegria. És possible millorar les tramitacions de les llicències d’obres. Amb rigorositat, complint reglaments, decrets, codis tècnics, però amb agilitat i sensibilitat en el temps. La mateixa rapidesa demanem perquè la Generalitat aprovi les qualificacions provisionals. El temps és un recurs molt important que també li demano al Registre de Sol·licitants. D’altra banda, crec que les empreses públiques ens hem d’esforçar més en la rehabilitació. Les ciutats, les viles i els barris ho estan demanant. Ara bé, tots aquests avanços de poc serviran si no hi ha més implicació de les entitats financeres. Els objectius de la llei pel dret a la vivenda i del pacte nacional són ambiciosos però necessiten recursos econòmics. L’Estat i la Generalitat estan complint. No obstant, no ho estan fent igual bancs i caixes, que no només han de finançar la compra de vivenda, que és el més fàcil, sinó que han de fer un pas endavant i finançar les promocions de lloguer. Aquests premis també han de ser un espai de reflexió de tot el que ens queda per millorar.2

Els premis Habitatge Social AVS Catalunya es consoliden Les candidatures d’aquesta edició pràcticament han doblat les de l’anterior

El 2009 es van presentar 56 projectes davant els 29 del 2007 M

M. SALAZAR Àrea Monogràfics

ls premis Habitatge Social AVS Catalunya arriben al seu objectiu amb escreix al superar les 29 candidatures de l’edició anterior i aconseguir que aquest any 56 projectes optessin al guardó. D’aquesta manera, els responsables de l’organització consideren consolidat un certamen que reconeix l’esforç i la dedicació de tots els agents que operen en el camp de la vivenda pública. El certamen bianual s’ha convertit en un espai d’intercanvi de coneixements, en què les institucions i els professionals del sector comparteixen les importants apostes constructives en vivenda social a Catalunya. Al mateix temps, aquests premis són l’aparador de les iniciatives que es porten a terme, ja que van acompanyats d’una exposició itinerant amb la mostra de totes les propostes que han estat candidates i amb conferències dels autors de les obres guanyadores. Així doncs, els premis prenen una altra di-

E

mensió i també desenvolupen un paper generador de coneixement, difusió i aprenentatge entre tots els agents –públics i privats– que es dediquen a la vivenda pública a tot el territori de la comunitat catalana. Com en les edicions anteriors, els premis es van atorgar en tres modalitats: obra nova, rehabilitació i actuacions integrades. Aquesta última candidatura distingeix una actuació on s’hagi aconseguit conjugar l’esforç i la participació de diferents actors des d’una perspectiva integral i incidint en problemàtiques de grups socials i de barri. D’altra banda, els premis AVS Catalunya també volen reconèixer l’esforç transversal realitzat per part de diferents sectors de l’Administració, així com el disseny i la bona qualitat de tots els projectes presentats al certamen. A CONTRACORRENT Tant l’alta participació com el gran nivell de qualitat dels projectes presentats mostren que el sector, malgrat el moment de recessió actual, avança a bon ritme. Aquests premis agafen més sentit actualment si tenim en compte l’actual conjuntura que viu el sector. “Malgrat la situació de crisi, es continua fent obra pública de qualitat. Els professionals ens ho han tornat a demostrar amb les seves obres en vivenda protegida”, afirmen fonts de

l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Habitatge. Així doncs, tenint en compte que aquesta edició dels premis Habitatge Social AVS Catalunya fa referència a l’activitat portada a terme entre el 2007 i el 2009, la qualitat dels projectes presentats ens deixa constància que l’activitat promotora en vivenda social ha continuat a bon ritme. L’evolució correcta del sector necessita una construcció diferent, modernitzada, forta en rehabilitació i orientada a la sostenibilitat, que formi part integrant del nou model econòmic. Aquesta és l’aposta del sector i el compromís de l’Associació AVS Catalunya, que amb els seus premis volen participar en la creació del disseny d’aquesta nova economia que, aplicada a la vivenda pública, afavoreix la integració social. L’Associació AVS Catalunya està constituïda per promotors públics de tot Catalunya que tenen com a objectiu fer possible el compliment de l’article 47 de la Constitució, és a dir, facilitar la vivenda assequible als ciutadans que no poden accedir al mercat lliure de la vivenda. Per a això, l’associació amb la seva activitat fomenta la promoció davant l’administració i les entitats, de manera que es garanteixi una oferta permanent a la ciutadania. Impulsen el desenvolupament equilibrat del territori i produeixen sòl que tingui per destí la vivenda protegida.Tam-

Entrada de la promoció de pisos socials Can Travi de Barcelona.

DCONFERÈNCIES DELS PREMIATS I UNA EXPOSICIÓ COMPLETEN EL CERTAMEN

bé fa i promociona estudis per conèixer millor les circumstàncies en què es desenvolupa la política de la vivenda social, proposa solucions i ofereix seminaris específics. La qualitat, la investigació, la innovació i el compromís són les característiques fonamentals de totes les actuacions promogudes per les entitats que componen AVS Catalunya, així com els premis que aquest dimarts es van entregar al Museu de la Ciència i la Tècnica de la localitat de Terrassa.2


4

Pàgines especials

DIMARTS 1 DE JUNY DEL 2010

el Periódico

AVS Catalunya premia les millors construccions en vivenda social Els projectes presentats optaven a les categories d’actuació integrada, obra nova i rehabilitació Un dels apartats queda desert, però es concedeixen quatre mencions M

exposició

Les actuacions finalistes De les 56 obres participants, només 16 van arribar a l’última fase dels guardons

MIRIAM SALAZAR Àrea Monogràfics

ls Premis Habitatge Social AVS Catalunya, organitzats cada dos anys per l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Vivenda (AVS Catalunya), han distingit una temporada més les activitats i actuacions més destacades realitzades a Catalunya en el camp de la vivenda social. Els 56 projectes que es van presentar optaven a tres categories; actuació integrada, obra nova i rehabilitació. El premi a la categoria d’actuació integrada va ser concedit a la promoció de 27 vivendes, 7 locals i 33 places d’aparcament del carrer Bon Pastor de Barcelona, el promotor del qual és el Patronat d’Habitatge de Barcelona; la direcció del projecte és del despatx Seguí Arquitectura. En la categoria de vivenda nova, el jurat va atorgar el guardó a la promoció de 44 vivendes amb aparcament a Pardinyes, Lleida, la promotora de les quals és l’Institut Català del Sòl, amb els arquitectes Jaime Coll i Judith Leclerc. Finalment, el premi a la millor actuació en vivenda rehabilitada, ideat per distingir una actuació de rehabilitació en un edifici de vivendes amb el suport d’un programa de rehabilitació institucional, va quedar desert. El jurat va manifestar en el seu veredicte la importància de la rehabilitació, sobretot, en el context actual, i va explicar com la rehabilitació contribueix a construir ciutat. Malgrat la decisió, va afegir que valorava molt positivament la participació dels promotors en aquesta candidatura i els animava a presentar noves propostes en les pròximes edicions. A més, el jurat va decidir atorgar quatre mencions especials entre la resta de candidatures. En aquest cas, totes van ser d’obra nova.

E

CONTRIBUCIÓ A L’HPO És important destacar que les candidatures han procedit de diferents operadors del sector: promotors públics, privats, o fundacions, entre altres, que han aportat la seva contribució al mercat de la vivenda assequible i han millorat qualitats i reduint costos. L’elecció dels projectes guardonats no ha estat fàcil. En aquest sentit, el jurat, en l’acte d’entrega de premis que es va celebrar a Terrassa, va agrair expressament als autors, promotors i gestors de tots els treballs presentats el gran esforç que van portar a terme, ja que considera que aquesta és una manera molt activa de comprometre’s amb la sensibilització, difusió i comunicació de tota la vivenda social a Catalunya. Per a la decisió es van realitzar diferents trobades, en què el jurat va examinar una per una les candidatures presentades, incloses visites detallades a les actuacions considerades finalistes.2

DECISIÓ DIFÍCIL

Dels 56 projectes presentats als Premis AVS Catalunya, 16 van quedar finalistes. Un aconsegueix el guardó a la categoria d’actuació integrada i, un altre, a la d’obra nova. Queda deserta la categoria de rehabilitació, però es concedeixen quatre mencions. Els 10 projectes finalistes restants són els que es presenten a continuació.

48 vivendes per a joves M.Negre / F.Solaguren

15 vivendes socials E.Sadurni / J.Valor

Construcció ubicada al carrer de La Selva, 57-61, de Barcelona. El promotor és Regesa.

Edifici construït al carrer de Deià de Barcelona. Promogut per la Fundació Família i Benestar Social.

EVA SERRATS

42 vivendes i aparcaments J.Roldán / M. Berengué

Vivendes per a gent gran J.Calis / P.Wortham

Vivendes i aparcaments Conxita Balsells Associats

Vivendes al Fòrum BOPBAA/ Coll / Leclerc/ Gili

Unitat de projecte 10.1 al sector sudoest de Masrampinyo, a Moncada i Reixac. Promotor: Incasòl.

50 vivendes al Passeig d’Urrutia, 5, de Barcelona. La promoció ha estat impulsada per PMHB.

55 vivendes de VPO i 73 places d’aparcament a Can Jordana (Tiana). Promotor: IMPSOL.

Tres edificis a Barcelona, un de 14 vivendes, un altre de 42 i l’últim de 16. El promotor és PMHB.

Edifici plurifamiliar J.Dalmases/F.Masana/E.Anguera

97 vivendes per a joves Blanca Lleó Associats

Plurifamiliar, locals i pàrquing N.Onzain / López Arquitectes

18 vivendes M.Bailó / R.Llull

Construcció plurifamiliar per a gent gran a Terrassa. Promotor: SM Habitatge Terrassa / Egarvia.

Construcció situada al carrer de la Mare de Déu del Port, 19, de Barcelona. Promotor: Regesa.

16 vivendes, locals comercials i aparcament a Granollers. Promotor: Granollers Promocions.

Edifici situat al sector El Català de Santa Eugènia de Berga. El promotor és Incasòl

LA REPRESENTACIÓ DEL SECTOR

VALORACIÓ DE L’ESFORÇ

Membres del jurat

Criteris d’avaluació

El jurat ha comptat amb l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro Morera, com a president honorífic. La secretària del jurat designada per a la comissió executiva d’AVS Catalunya ha estat Lola Irún Ruiz, directora de Castelldefels Projeccions. Es van designar dos representants de la comissió executiva d’AVS Catalunya: Josep Armengol, gerent de Compact Habitat, i Miquel Bagudanch,

Per a la decisió final sobre els guanyadors i les quatre mencions de la present edició, que incloïa construccions finalitzades entre els anys 2007 i 2009, el jurat dels Premis AVS Catalunya ha tingut en compte diferents criteris d’avaluació. Entre ells hi ha la millora de l’espai urbà a què contribueixen els projectes sotmesos a anàlisi, les solucions arquitectòniques proposades, el cost raonable i ajustat de les actuacions, les innovacions tecnològiques, els criteris de sostenibilitat i l’ús de tècniques respectuoses amb el medi ambient. Els premis també han volgut reconèixer l’esforç transversal realitzat per part dels diferents sectors de l’Administració, així com el disseny i la bona qualitat de tots els projectes presentats al certamen, i han valorat, sobretot, l’esforç de totes les parts atesa la situació actual que viu el sector.

gerent de Prat Espais. Esther Llorens va participar en el jurat com a representant de la Secretaria d’Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. I finalment, Jordi Badia, com a membre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Jaume Cases, repesentant del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.


Pàgines especials

DIMARTS 1 DE JUNY DEL 2010

el Periódico

5

La millor obra nova de vivenda pública Una promoció de 44 vivendes a Pardinyes, Lleida, rep el primer premi en la categoria de construcció

El jurat valora la flexibilitat d’ús que ofereixen els espais interiors M

M.SALAZAR Àrea Monogràfics

l veredicte de l’edició del 2009 dels Premis AVS Catalunya va anunciar que el guardó a la millor vivenda d’obra social en la categoria d’obra nova requeia en la promoció de 44 vivendes amb aparcament promogudes per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) a la localitat de Pardinyes, a Lleida. El projecte premiat és obra dels arquitectes Jaime Coll i Judith Leclerc, amb Ángela Vidal com a arquitecta tècnica. L’edifici consta de quatre plantes amb 11 vivendes per planta i cada vivenda disposa de 60 metres quadrats i dos dormitoris. Una de les característiques més destacables d’aquesta obra és la seva flexibilitat pel que fa a usos, ja que té una distribució que permet adaptar l’interior segons l’usuari (edat i nombre de persones), segons l’orientació volguda (intercanviar la sala pel menjador segons els gustos) i orientar-se de cara al carrer o al pati (segons si és hivern o estiu). També

E

es poden intercanviar els dormitoris o transformar-los en estudis. La vivenda s’obre a l’exterior (carrer i passarel·la d’accés) per dos porxos oberts a les dues façanes, que es poden tancar totalment. Són espais de transició. Els arquitectes no volien terrasses ja que les condicions de relació amb l’exterior d’aquests porxos s’assemblen a les d’una vivenda unifamiliar, s’hi accedeix per portes corredisses d’alumini. Per tant, tota la vivenda s’obre o es tanca a l’exterior per dos forats a la façana, guanyant en control climàtic, control visual i seguretat. L’aspecte exterior és el d’un bloc rotund, perforat per un pattern de forats que alterna un joc de ple-buit amb franges de xapa ondulada horitzontal i vertical. Es tracta d’un teixit metàl·lic que segons la posició del sol va transformant l’aspecte de la façana al llarg del dia i de l’any. Es tracta d’una conjunció de varietat i ambigüitat que evita la monotonia típica dels blocs construïts a la nova perifèria. LABORIOSITAT DEL PROJECTE El jurat ha valorat la laboriositat del projecte en global, des de l’encaix en el context urbanístic on s’insereix, fins al detall constructiu de la façana, passant per una suggerent ordenació de l’espai que no està edificat. S’ha valorat molt positivament la pro-

Façana principal de la promoció de vivenda social de Pardinyes.

posta tipològica de les vivendes, sobretot per la seva claredat i flexibilitat d’ús, que permet un alt nivell d’adaptabilitat segons la tipologia de la família que l’habiti, l’edat dels usuaris i l’època de l’any. Des del punt de vista de qualitat i confort, s’han valorat les condicions pel que fa a vistes, ventilació, il·luminació i llum exterior. En aquest mateix sentit, s’ha considerat molt encertat tot el joc de transicions. El joc es reprodueix entre el carrer i el vestíbul, entre aquest i les passarel·les d’accés a les vivendes, en el joc d’espais privats exteriors que es reprodueixen a l’entrada de cada vivenda, que juntament amb la sortida de les vivendes al carrer, tenen una important funció de transició entre l’interior privat i l’exterior públic. Al mateix temps, s’ha valorat que la façana s’hagi resolt de manera diferent segons la funcionalitat de cadascuna de les seves cares. El projecte s’ha pensat des de paràmetres d’eficiència energètica. El jurat ha tingut molt en compte l’orientació de les vivendes, l’ús de proteccions solars adequades, l’aïllament, una façana ventilada i també els sistemes de producció de calor centralitzats. Al seu torn, s’ha valorat també l’aplicació de solucions concretes pel que fa a la incorporació de materials industrialitzats i la racionalització de tot el procés constructiu.2

L’arquitectura com a element per a la integració social AVS Catalunya premia la remodelació del barri del Bon Pastor

El projecte inclou 1.000 pisos i la creació de noves zones verdes M

M. SALAZAR Àrea Monogràfics

l premi a la millor actuació integrada s’ha atorgat a la remodelació del barri del Bon Pastor de Barcelona. AVS Catalunya distingeix amb aquest guardó una actuació residencial on s’hagi aconseguit conjugar l’esforç i la participació de diferents actors, des d’una perspectiva integral, incidint en problemàtiques de grups socials i també de barris. Jordi Romero és l’arquitecte responsable de la modificació del pla general metropolità del polígon de les cases barates que l’ajuntament va aprovar l’any 2001 i la Generalitat el 2002. La remodelació del Bon Pastor és, en matèria de vivenda, una de les actuacions més importants que s’estan duent a terme a Barcelona, ja que preveu la substitució de 784 cases amb problemes d’humitats i poques condicions d’habitabilitat per un nou barri de 1.000 vivendes noves construïdes amb criteris sostenibles i d’estalvi energètic, així com noves zo-

E

nes verdes. La remodelació consta de cinc fases i el premi fa menció de les tres primeres fases. La primera, que ha estat dirigida pels arquitectes Esteve Aymerich i Antón Slavadó, es va iniciar la primavera del 2004 i va acabar l’any 2006. Consta de 152 vivendes, 6 locals comercials i 106 places d’aparcament repartits en 4 edificis. Les vivendes tenen una superfície útil d’entre 55 i 96 metres quadrats i consten de 2, 3 i 4 dormitoris. Una de les característiques més importants és que es van construir seguint criteris de sostenibilitat i estalvi de consum d’aigua i energia. La segona fase de remodelació, a càrrec dels arquitectes Víctor Seguí, Santiago Vives i Salvadó-Aymerich, es va iniciar el desembre del 2007 i s’està a punt d’acabar. Consta d’un total de 190 vivendes, locals i aparcaments repartits en quatre blocs. Les vivendes són de 2, 3 i 4 dormitoris i tenen una superfície d’entre 52 i 90 metres quadrats. S’estan construint amb acabats iguals o semblants als de la primera fase, seguint els mateixos criteris de sostenibilitat i estalvi energètic. La tercera fase del projecte actualment està en fase d’avantprojecte i constarà de 160 vivendes, locals i aparcaments repartits en tres blocs diferents amb una superfície construïda total de 29.800 metres quadrats. Les vivendes també dis-

posaran de 2, 3 i 4 dormitoris i es construiran amb el mateix criteri de sostenibilitat energètica que s’ha fet servir en les anteriors fases. Però el projecte va més enllà de la construcció de vivendes. La remodelació del barri preveu al mateix temps la redefinició i la millora de l’espai públic amb l’objectiu de potenciar l’espai viari com una zona de relació veïnal, prioritzant la presència dels vianants per sobre de la dels vehicles. Entre les diferents actuacions destaquen l’establiment de noves zones de vianants, l’eliminació de serveis aeris per substituir-los per xarxes canalitzades enterrades (telèfon, electricitat...), l’eliminació de barreres arquitectòniques, la implantació de sistemes més eficients de reg i de sistemes d’il·luminació més eficients, la instal·lació de recollida pneumàtica de residus o la instal·lació integral de jocs infantils, entre altres. COL·LABORACIÓ VEÏNAL El projecte ha sabut gestionar amb èxit tots els agents implicats, aconseguint un correcte reallotjament i la col·laboració dels veïns i institucions en els tràmits i també a l’hora de dissenyar el nou barri. Aquest fet el jurat l’ha valorat molt positivament. D’altra banda, el veredicte també va aplaudir el fet d’haver sabut desenvolupar una proposta que ha fet possible

Pisos de nova construcció construïts al barri del Bon Pastor.

DL’ACTUACIÓ HA ACONSEGUIT GESTIONAR AMB ÈXIT TOTS ELS AGENTS IMPLICATS

la transformació de manera progressiva i gradual, amb una molt bona implantació en l’entorn, amb distribucions tipològiques correctes, amb una gran qualitat d’edificació en els materials i amb l’aplicació d’elements ecoeficients i de sostenibilitat. El procés de remodelació del barri del Bon Pastor de Barcelona suposa una millora de la qualitat de vida dels seus veïns i una gran transformació per a la zona, tant pel que fa a les vivendes com pel que fa a la urbanització de l’entorn.2


6

Pàgines especials

les distincions

DIMARTS 1 DE JUNY DEL 2010

el Periódico

OBSERVACIÓ DEL JURAT

A causa de l’elevat interès i nivell de qualitat de les obres a concurs de l’edició actual dels premis Habitatge Social AVS Catalunya, el tribunal ha decidit, a més dels guardons, atorgar distincions a algunes de les propostes més destacades de les 56 candidatures presentades. Són les que segueixen.

Quatre projectes reben la menció del jurat Les actuacions reconegudes optaven totes a la categoria d’obra nova

L’EDIFICI COMPARTEIX L’ENTORN D’ALT NIVELL DEL 22@

SUPERACIÓ DE LES LIMITACIONS TOPOGRÀFIQUES

Vivendes per a joves amb centre educatiu integrat

Pisos que eviten el soroll de la Ronda de Dalt de Barcelona

a primera de les mencions correspon a una promoció de Regesa de 175 vivendes per a joves, aparcament i un centre residencial d’acció educativa al districte barceloní del 22@, concretament a l’illa que formen els carrers de Pujades, Fluvià, Bac de Roda i Llull. El conjunt el formen cinc edificis, concebuts com un sistema unitari de peces rectangulars de 17 metres d’ample que llisquen entre si, en paral·lel al mar. Amb una volumetria variable en altura, que va des de les 4 fins a les 13 plantes, la situació dels edificis aconsegueix connectar els espais no edificats amb els carrers perimetrals, i proposa un model alternatiu al tradicional d’illes de cases tancades. L’edifici compta amb 15 vivendes per planta a les plantes 1, 2, 3, i 13 vivendes per planta a les plantes superiors. El jurat ha valorat el repte del projecte per competir amb els edificis adjacents, ja que aconsegueix una façana amb uns materials que s’integren perfectament amb els del seu voltant. L’obra ha aconseguit una perfecta implantació en harmonia amb el seu entorn. A més, el veredicte va tenir en compte la dificultat a unificar programes de vivenda, centre residencial i aparcament. Per una altra banda, el jurat va destacar la complexitat i la lògica pel que fa a l’eficiència energètica de les instal·lacions integrades en el barri del 22@. També va destacar la preocupació pels valors constructius i la qualitat dels seus acabats. El projecte, amb una relació útil/construïda de 8.183 metres quadrats útils i 10.778 metres quadrats construïts, és obra de l’arquitecte Joan Pascual Argente i l’arquitecte tècnic Francesc García Hernández.2

L

n la categoria d’obra nova també hi ha aquesta segona menció del jurat dels premis AVS Catalunya. Es tracta de 36 vivendes per a joves d’uns 40 metres quadrats que es distribueixen mitjançant un únic nucli central que aglutina els espais servidors. Habitació i sala d’estar es llegeixen com un espai continu que constitueix un espai unitari i flexible. El projecte, ubicat al barri de Can Caralleu de Barcelona, s’organitza en dues peces recolzades sobre un basament que salva el desnivell del terreny i permet l’accés a cota de l’aparcament. Les vivendes estan distribuïdes en dos edificis que s’ancoren al basament en els límits del solar i s’uneixen entre si mitjançant un mur a la planta baixa que dóna unitat al conjunt, a la vegada que limita l’espai públic del privat. La construcció és una promoció de Fundació Família i Benestar Social, els arquitectes han estat Marta Peris Eugenio i José Manuel Toral Fernández, i l’arquitecte tècnic, Francisco Domínguez. La menció respon, entre altres aspectes, al fet que la candidatura presenta un important equilibri entre tots els seus elements, amb una molt bona solució pel que fa a sostenibilitat acústica. El soroll del trànsit es va combatre amb la construcció d’un filtre acústic, unes galeries que projecten unes ombres que doten de certa profunditat la façana, mentre que els porticons de les finestres sobresurten del pla i projecten una ombra canviant en funció de l’orientació. Quatre grans obertures pauten la textura general de l’edifici, atenent a la mirada llunyana des de la Ronda de Dalt.2

Projecte: Edifici de 175 vivendes per a joves, aparcament i centre d’acció educativa al 22@ Arquitecte: Joan Pascual Argente

Projecte: Vivendes socials per a joves (Can Carelleu, Barcelona) Arquitectes: Marta Peris Eugenio i José Manuel Toral Fernández

E


Pàgines especials

DIMARTS 1 DE JUNY DEL 2010

el Periódico

7

PER MIRIAM SALAZAR

UN PROJECTE AMBICIÓS A SANT CUGAT DEL VALLÈS

UN EDIFICI INTEGRAT DE FORMA NATURAL EN EL SEU ENTORN

Una construcció que combina la venda i el lloguer

Sostenibilitat en vivendes tutelades per a gent gran

na tercera menció ha correspost a la promoció de 64 vivendes de venda i 23 de lloguer a Mira-sol Centre, a Sant Cugat del Vallès, en un solar que delimitava al sud pel traçat ferroviari dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i al nord, pel carrer de Vallseca i de Bell Moret. La construcció és obra de l’arquitecte Eduard Gascón Climent i de l’arquitecte tècnic Xavier Pla de los Ríos. La promotora responsable de la construcció és Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès (Promusa), que perseguia amb aquest projecte la construcció d’un element de referència al nou sector de Can Mates, una peça de marcat caràcter públic que col·laborés en la definició de la identitat del futur creixement de la zona i constituís un element de nova centralitat i enllaç entre aquest i les àrees urbanitzades del Mira-sol històric. El jurat ha valorat positivament la solució obtinguda com a resposta a aquesta necessitat i ha considerat que es tracta d’una proposta que resol molt bé la complexitat i dificultat d’un projecte ambiciós que ha aconseguit la centralitat superant les dificultats topogràfiques. La construcció ha sabut valorar la confluència de programes i usos diferents, molts d’ells vinculats a la generació d’espai públic. I finalment, la menció fa referència a la seva qualitat en la urbanització i en l’edificació, a l’ús correcte dels materials i a la seva resolució en aspectes ecoeficients com el bon tractament dels espais de transició a les vivendes com a element de control climàtic.2

U

última de les mencions, que com les anteriors també optaven a la categoria d’obra nova, correspon a una promoció del Patronat Municipal de l’Habitatge. El projecte que ha rebut aquesta menció es refereix a la construcció de 81 vivendes tutelades per a gent gran, quatre vivendes amb servei de suport i un casal al barri de Can Travi, al nord de Barcelona. L’edifici projectat ha aconseguit inserir-se de forma natural en el lloc i les vivendes s’han organitzat en dues barres separades que formen una L unides a la planta baixa. L’edifici té una altura de planta baixa més tres plantes, i això fa que el seu perfil sigui al més baix possible. S’ha aconseguit la millor orientació per a les vivendes. Més del 90% de les unitats disposen d’orientació sud-est. Això suposa un alt confort d’habitabilitat, a més d’un elevat estalvi tant en la il·luminació com en la climatització dels apartaments. El jurat ha atorgat la menció per considerar-la una proposta que té una implantació molt bona en l’entorn, ja que dóna una resposta excel·lent a les edificacions adjacents. Un altre aspecte que s’ha valorat és com s’ha resolt la complexitat del doble programa de casa i vivendes. Per una altra banda, també s’ha tingut en compte la incorporació de les terrasses i el seu impacte positiu a les façanes. I finalment, el jurat ha valorat les solucions energètiques de la proposta, ja que la construcció implanta tècniques noves pel que fa a sostenibilitat, com la centralització de l’aigua calenta sanitària (ACS) per mitjà de l’energia solar.2

Projecte: Edifici de vivenda pública Mira-sol Centre (Sant Cugat del Vallès) Arquitectes: Eduard Gascón Climent

Projecte: 81 vivendes tutelades per a gent gran i un casal de barri (Can Travi, Barcelona) Arquitectes: Sergi Serrat, Ginés Egea i Cristina García

L’



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.