la bibliotecària
Lolita Mirabent i Muntané
L’estona que he estat a casa seva ha passat sense adonar-nos-en. Les seves paraules transmetien entusiasme i emotivitat pel viatge al passat que s’ha vist obligada a fer. Els seus ulls han quedat riallers i satisfets. Em mira i diu: “No té mèrit perquè sempre em va agradar el que feia; vaig ser molt feliç treballant”. A l’hora de marxar, miro un altre cop la llar de foc i m’adono que al damunt de l’arc de la llar hi ha entrellaçats dos àngels, un amb una lira, i un altre amb set espases, significat dels noms David i Dolors. Li agraeixo que hagi dedicat part del seu temps a explicar-me aquest pacte d’amor amb els llibres. El capità David Jou, molt amablement, ve a acomiadar-me fins a la porta.
217
Carme Rei-Granger Professora de Llengua i Literatura catalanes Col·laboradora de la Biblioteca Santiago Rusiñol
Sitges
aig anar a veure la Lolita Mirabent a casa seva, una casa baixa amb jardí al cor de Sitges. A la paret de la façana i al damunt de la porta hi ha un vaixell esculpit pel seu sogre Pere Jou, l’escultor per excel·lència de Sitges, autor dels capitells del Palau Maricel i de la Societat Recreativa del Prado. Dins de la casa, dos petits capitells a la llar de foc amb les figures d’una dona amb un llibre i un home amb un vaixell, ella i el seu marit capità de mercant. Els viatges i els llibres casats literalment i metafòricament en una llar. El primer viatge que va fer la Lolita va ser de Guantánamo a Sitges, als nou anys. El pare era l’encarregat d’un Ingenio de sucre i una tarda fatídica, quan tornava a la finca amb el jornal dels treballadors, va ser atracat per uns facinerosos que el van matar d’un tret. La mare, amb els tres fills petits, va decidir tornar a Sitges a casa de la família. La Lolita és alta i rossa, i encara conserva en els seus ulls blaus l’espurna de la il·lusió i del treball ben fet quan comencem a parlar de la biblioteca. M’ensenya àlbums plens de fotografies, notícies i premis i esdeveniments de la biblioteca, tot recollit i datat. Va entrar a treballar a la biblioteca l’any 1939. Feia tres anys que l’havien oberta i necessitaven una noia per fer d’ajudant. La Lolita tenia tretze anys. Comença a estudiar el batxillerat i després cursa els estudis de bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. Guanya la plaça de Sitges, el 1950, per oposicions i des del 1939 fins al 1990, que es va jubilar, va treballar a la biblioteca Santiago Rusiñol. Tota una vida, cinquanta-un anys, dedicada a la Biblioteca on generacions de sitgetans han rebut la seva amabilitat, dedicació i consells, on han pogut assistir a conferències d’escriptors (Josep Pla, Tomàs Garcès, Joan Fuster, J.V. Foix), a classes de català abans de la democràcia, a actes culturals i al naixement del Grup d’Estudis Sitgetans el 1975; una vida de compromís amb la cultura i el poble fet des de la certesa i la fe que calia fer-ho amb perseverança i senzillesa. Va començar la Col·lecció Local amb l’ajuda de Ramon Planes, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de la Col·lecció Utrillo i la col·lecció Semir i va obrir noves sales fins ocupar tota la casa Utrillo —com es coneix popularment la biblioteca, perquè havia estat la vivenda de Miquel Utrillo, i va impulsar la creació de l’altra biblioteca de Sitges, el 1983, la Josep Roig i Raventós. El 1989 va rebre el Premi Trinitat Catasús. El 1995 se li va dedicar una sala de la biblioteca amb el seu nom; el 2006, el Premi Especial (per l’entrega desinteressada a millorar la cultura del poble), i el 2008, Medalla d’Honor de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Lolita Mirabent a la biblioteca
V
Guantánamo (Cuba), 1926