Relats amb foto llibre digital sant jordi 2015

3 fotografies i 1 història Relats de Sant Jordi 2015 2n d’ESO

INSTITUT SANT FELIU DE GUÍXOLS

-

CURS 2014-15

AJUNTAR LES PECES Ara us explicaré la meva història de amor.

Tenia només 20 anys, era un dia calorós i vaig sortir amb la bicicleta de la meva mare. Anava pel camí amb la música posada mentre anava cantant amb la bicicleta una mica rovellada. Vaig passar per un camí, de cop vaig veure un semàfor i no em funcionaven els frens. Vaig poder parar el cotxe i quan em va veure ell no va tenir temps de frenar i em va donar. Ell va sortir ràpidament del cotxe per veure si estava bé. Va sortir un home molt ben plantat, em va agafar de les mans i em vaig fixar en els seus ulls. Eren blaus, un blau del color del mar, em va dir que si volia que em portés a l’hospital i jo vaig dir que no calia.

Em va demanar el meu número per si necessitava alguna cosa i jo li vaig donar. Jo portava dues peces de puzle i una de elles em va caure. Aquelles peces eren úniques, eren de la meva àvia, em va dir que qui tingués l’altra peça que aquell seria l’amor de la meva vida.

Ell la va trobar, jo estava molt preocupada per si no la tornava a veure, em va trucar, em va dir que la tenia ell, em vaig posar molt contenta i em va dir que quedéssim al costat de la platja. Allí em va dir que si volia sortir amb ell. Jo no sabia què dir, estava molt nerviosa. Finalment vaig acceptar i vam unir les peces. Ens vam fer un peto, i aquest va ser el principi d’una bonica història.

Yousra Aarab, Iván Gandolfo, Adrià Bueno, FatimaOuabi, Ahlam Aharrar 2n C

En Jordi, un senyor casat amb quaranta nou anys, vivia en una petita casa als afores de la ciutat. El dia del seu sant, el vint-i-tres d’abril, va voler anar a comprar-li una rosa a la seva dona Marta.

Va agafar el seu 600 de color rosa fosc, però a mig camí, el cotxe es va quedar sense gasolina. Va haver de trucar a la grua, però li van dir que trigarien una hora i mitja. Va baixar del cotxe per airejar-se i va divisar a l’horitzó una cabana de fusta amb llum a l’interior, i va decidir anar-hi.

A la porta hi havia dues peces de puzle, va entrar, els va explicar el que li havia passat amb el cotxe i els nois del club li van deixar una bicicleta que, tot i que era de color rosa, era molt maca. Així va poder anar a la ciutat sense problemes i li va comprar la rosa a la seva Marta, va tornar al cotxe i en aquell precís moment va aparèixer la grua i va emportar-se el cotxe juntament amb ell.

Va tornar a casa, li va donar a la Marta la rosa i tot va acabar bé.

Nora Albertí, Sergi Calvo, Mario Perales, Uriel Zitelli i Ainoa Sierra 2n A

UN MILIONARI A MANHATTAN En una ciutat anomenada Manhattan, hi vivia el senyor Grey, un milionari que coneixia tothom. No tenia molta bona fama i sempre estava molt concentrat en l’esport. Encara que la gent pensés que era una mala influència per tothom, ell era un home honest i amable, però, com tots els humans, tenia dues parts; la bona i reservada i la dolenta i aspra, així com el yin i el yang. Ell sempre deixava veure la seva part dolenta, perquè ningú li ferís els sentiments, ja que per fora era molt fort però el que importa és el de dins, i per dins era molt tou.

Ell, encara que tingués molts diners, ajudava al seu pare a l’hort de pomes que tenia enmig de la ciutat, així també passava el temps amb algun familiar seu perquè de vegades es sentia sol. En realitat, odiava anar a l’hort perquè ell tenia tot el que volia, però mai havia sentit el goig de treballar i guanyar-se les coses amb el seu mèrit, i d’aquesta manera el seu pare li permetia aquest sentiment que volia sentir dins seu. L’hort del seu pare era ple de mosquits.

Erika Cárdenas, Amal Sahal, Jordi Janer, AbdeMisri, Aleix Noguera.

2n C

DIARI D’ALBERT EINSTEIN

Dia 23 d’abril 1930

Hora: 16:30 Avui, mentre feia un experiment, un subjecte dels meus experiments m’ha picat al coll, es tractava d’un mosquit tigre. La preocupació al meu cos era enorme ja que havia experimentat amb aquelles espècies i no coneixia els efectes que provocaria aquella picadura.

Hora: 18:58 La picadura del mosquit ha resultat ser inofensiva, cosa que en el mosquit no ha passat igual.

El seu comportament ha començat a canviar, es comporta com un ser intel·ligent, comença a observar l’entorn.

Sembla haver desenvolupat un interès per les pomes.

Dia 24 d’abril

Hora: 07:24 M’he llevat i el que estava veient en aquell moment era increïble, no m’ho podia creure. El mosquit començava a foradar la poma, semblava com si un ocell estigués fent el seu niu.

He posat la poma en un microscopi per observar el treball del mosquit, i m’ha sorprès veure una escala en espiral, era una casa. L’he deixat un parell d’hores més.

Hora: 9:56 He tornat al laboratori, i allà hi era, continuava treballant. Un moment! Al seu costat hi havia una multitud de mosquits més diminuts, pel que sembla, el mosquit s’havia proclamat Alpha. Era com una nova civilització, una nova era conquistada per aquests éssers, i no pels humans.

Dia 25 d’abril

Hora 8:32 Avui no he pogut dormir, no he parat de donar voltes sobre el que li havia passat al primer mosquit. L’únic motiu que se m’ha acudit, és que podria haver absorbit el meu ADN a les seves cèl·lules, aconseguint així una intel·ligència superior a la dels altres mosquits.

Qui sap si l’espècie dels mosquits tigres podria apoderar-se de la Terra...

Martí Cañigueral, Sergio Labrada, Mar Fernández, David Montes, Óscar Rosales, MeryCasadellà 2n A

L’AMOR DEL RODAMÓN En un bosc llunyà hi vivia un rodamón anomenat Jordi, que no tenia diners per anar a cap lloc, ni diners per comprar-se roba. El seu somni era anar a la ciutat i enamorar-se d’una noia esplèndida.

Un dia qualsevol es va trobar un drac i varen passar molts anys junts. En Jordi li va explicar al drac quin era el seu somni. A la matinada següent, el drac, molt astut, va portar-lo a la ciutat volant, van anar a una botiga de roba i va robar la millor americana i uns pantalons negres molt cars. El drac, per sort, a la bossa portava un desodorant anomenat Axedry que feia olor de roses. En Jordi de seguida li va treure de les mans, perquè així segur que faria molt bona olor.

El rodamón, ben equipat, va trobar-se una dona impressionant al carrer. El drac va sospitar que ella seria la dona de la vida d’en Jordi. Però a ell, també li va agradar, i el rodamón la va convidar a sopar i la noia, que es deia Sandra, va acceptar.

I així és que van quedar a les 10 de la nit a un restaurant. Ell vestia la roba que va robar amb el drac, el bon Axe de roses i un puro a la boca per semblar més elegant. La Sandra vestia un vestit de color vermell i uns talons negres, els cabells recollits en un monyo. En Jordi va pensar per si mateix: ‘’oh déu meu, quina noia més sexy’’. Van sopar molt plàcidament, i quan ell la volia besar, va sortir el drac molt furiós, intentant matar el rodamón per la noia. Ell, en Jordi, va agafar unes quantes copes i les va tirar a sobre seu. El drac va morir i va agafar les roses que van sortir de la sang del drac. La noia, ben enamorada, les va agafar i es van besar. I van viure molts anys junts.

Paula Romero, Jessica Pavia, Evans Ayala, Adan Fernandes, Jose Calvo.

2n A

FA MOLTS ANYS

Fa molts anys, en el casino de Sant Feliu de Guíxols hi havia una dona que feia retrats d’ella mateixa, que es deia Monalisa.

Un dia a la nit va sortir al balcó, on hi havia enfilat un gat negre que només feia que plorar de por. La Monalisa va demanar ajuda a algú en el mateix casino, un home va pujar a l’arbre per agafar el gat i ajudar-lo.

La Monalisa va donar les gràcies a l’home i, per recompensar-lo, li va fer un retrat d’aquell home. La Monalisa es va quedar amb el gat, però després d’aquella nit va desaparèixer. La Monalisa va sortir al carrer per buscar el gat, va buscar i buscar i finalment el va trobar a casa de l’home que el va salvar.

L’home se’l va quedar perquè li tenia molt d’afecte, perquè va ser qui li va salvar la vida, Monalisa es va quedar com de pedra perquè la veritat és que va ser ella qui va salvar aquella vida al gat.

L’home es va quedar amb el gat perquè el gat li tenia molta estimació, la Monalisa va morir després de 3 dies.

Yasmena el Meskyny, Xavier Pibernat, Aziz Zaghdoud i Jaouad Boussif.

2n C

LA MÀGIA D’UN AMOR IMPOSSIBLE

La nit era freda, caminava per un carrer fosc i llarg, i de cop i volta vaig veure un gat negre que em mirava fixament. Tenia curiositat per saber on anava, i vaig seguir-lo....

Em va portar fins un edifici abandonat que tenia un cartell que deia “casino”, l’edifici era gran, vaig entrar amb el gat. Per dins era gran i vell, els mobles estaven trencats, a sobre d’una taula hi havia un quadre antic on sortia una dona molt maca. Vaig sentir un llamp i tots els llums es van apagar, i de cop, del quadre va sortir un esperit.

Vam estar parlant hores i hores, i em va dir com va acabar dins d’aquella obra d’art, i va arribar el moment, vaig adonar-me que la meva vida no tenia sentit sense ella, la vaig mirar, vaig apropar-me i ens vam fer petons. Però va haverhi un problema: ens estàvem petonejant dins del quadre, el quadre ens havia absorbit i jo aleshores em vaig adonar que em quedaria amb ella per sempre.

Andrea Fernández, Joan Pérez, Clara Muñiz, Maria Romero i Israel González 2n A

LA PERRUCA Un dia, els meus pares insistien perquè que jo anés a Pedralta, sola, perquè em toqués l'aire.

Jo em vaig aixecar com un dia qualsevol, tranquil·la, distreta i no volia, no volia anar a Pedralta.

Però vaig arribar-hi, no hi havia ningú, era un desert... Vaig decidir anar al mirador per sentir-me una mica com el rei del món o, mínimament, com el rei del mirador, ja que no hi havia ningú.

Però em vaig equivocar, no estava sola, a mig camí del mirador vaig veure dos conills, eren feliços, corrent, saltant, explorant la zona amb ganes de viure, sense preocupació de si els podien matar i utilitzar-los com a menjar.

Vaig arribar al mirador. Era preciós, emocionant i, senzillament, et feia venir ganes de ser lliure.

Allà tampoc hi era sola, hi havia una serp, vaig cridar com si no hi hagués demà, portava una perruca, de rínxols, de color taronja, taronja viu, molt viu, massa viu. La serp tenia un problema, petit o gran, depèn de com es miri. La perruca la tenia enganxada, potser no era un gran problema, però la vaig ajudar a treure-se-la de sobre. La serp em va intentar mossegar, vaig córrer intentant escapar amb la perruca a la ma, vaig arribar a on havia deixat el

cotxe, hi havia com dos o tres turistes, em van mirar amb cara estranyada, amb el seu color rosa-vermellós i vaig tornar a casa amb la perruca, a la mà.

Quan vaig arribar a casa vaig reflexionar i vaig dir als meus pares que l’ excursió que havia fet a Pedralta havia estat molt divertida.

Mai oblidaré aquesta experiència, m'agradaria tornar a veure la serp.

Ismael el Araby, Mohamed Quorchi, Thais Nievas, JudithHernàndez, Judit Fernàndez 2n A

LA SERP MÀGICA

Hi havia una vegada una noia pèl-roja que s’avorria a casa seva, i va decidir anar a donar un tomb per Pedralta.

Mentre contemplava el paisatge i els ocellets, de sobte va veure una capsa tancada amb una clau, amb una mica de por la va obrir i va veure que hi havia una serp de pedra. Mentre la contemplava amb curiositat va començar a notar que s’estava enfonsant, eren sorres bellugadisses, no sabia què fe ni com sortir, de sobte va sentir una veu que deia: “Ei noia!”

Espantada es va adonar que la veu sortia de la capseta, en obrir-la va descobrir que la serp tenia vida, la noia es preguntava com una serp de pedra es podia convertir en una serp amb vida.

Mentre la mirava bocabadada, la serp va dir: -Moltes gracies per obrir la capsa, una bruixa m’havia convertit en serp de pedra i em va ficar en aquesta capsa tancada amb clau, i com que m’has salvat la vida et concedeixo 3 desitjos!

Primer li va demanar que la salvés d’aquelles sorres bellugadisses, un cop fora li va demanar un vestit de princesa. La serp li va dir que li quedava només un desig, així que se l’havia de pensar molt bé.

De sobte, la noia va cridar: -Un xicot! Sí, vull un xicot! La serp la va mossegar a la cama i es va convertir en un príncep molt bufó.

Imane Abdellaoui, Yousra El Aissaoui, Anass Bernichi, Esteysi de la Rosa, Nawfal Zammouri 2n C

LA BARBIE I LA SEVA HISTÒRIA D’AMOR

Hi havia una vegada una petita Barbie que li agradava molt el seu Pony, un dia el petit Pony es va perdre i la Barbie va estar tota la nit buscant-lo. A la nit es va trobar un jardiner jove, amb els ulls blaus, ros, alt i molt guapo. Portava una pera d’un color groc molt brillant. La Barbie li va explicar la història del seu petit Pony. I ell li va contestar: -

Tranquil·la, Barbie, jo t’ajudaré a buscar el teu estimat Pony.

La Barbie va assentir amb el cap. Quan va sortir el sol el jove el va veure a dalt d’un arbre, estava ferit . El jove va portar la seva serra vermella i va començar a tallar a poc a poc el gran arbre, va ajudar a baixar el petit Pony, el va agafar a la seves espatlles i el va portar a la Barbie. Quan la Barbie el va veure va anar corrents cap al Pony i li va fer una abraçada molt gran plorant sobre les seves espatlles, es va girar cap al jove jardiner, li va donar les gràcies per la seva ajuda i ell la va ajudar a posar-lo dins de casa. Quan estava a dins de casa de la Barbie li va donar una pera i li va dir: -

Té, Barbie, tu la necessitaràs més que jo -va dir el jove jardiner.

-

Què és? -li va contestar la Barbie.

-

És una pera, aquesta pera me la vaig trobar en un viatge de la feina a casa i he pensat que tu potser la necessitaràs més que jo.

-

Moltes gràcies.

La Barbie li va donar de menjar un tros de pera al seu Pony i de sobte totes les ferides i el mal que tenia el Pony se’n van anar.

Jehad El Bahraoui, BouhraHidaoui, Hamza Aziz, Javi Cortés, Rafa Torrubia 2n C