Comentari novel·la El gos dels Baskerville by Departamemt Lletres

El Gos dels Baskerville (Un altre cas de Sherlock Holmes)

Sir Arthur Conan Doyle

Natàlia Rodés Martín 4rt B Curso 2009/10 2n Trimestre Llengua Catalana Esperança Canadell

ÍNDEX

1. Fitxa tècnica

2. Tema

3. Argument

4. Personatges

5. Espai i temps

6. Opinió

7. Nota

1. Fitxa tècnica 1.1 Títol: El Gos dels Baskerville 1.2 Autor: Arthur Conan Doyle 1.3 Col·lecció : L’arcà 1.4 Editorial: Laertes 1.5 Lloc i data d’edició: Barcelona,març 1991 1.6 Gènere: Intriga i misteri 1.7 Traductora: Sílvia Aymerich 1.8 País d’origen: Anglaterra 1.9 Número de pàgines: 182

Arthur Conan Doyle

2. Tema El llibre explica l’historia d’un dels casos de Sherlock Holmes. Aquesta vegada un amic seu l’ha escollit a ell perquè amb l’ajuda de Watson aconsegueixi descobrir perquè tota una família està marcada per la llegenda dels Gos dels Baskerville i perquè tots els hereus han anat morint per circumstàncies diferents però alhora estranyes. És una novel·la d’intriga i misteri, on demostra la ment recargolada de Stapleton i la ingenuïtat dels altres personatges.

Sherlock Holmes i Watson

3. Argument

Sir Charles Baskerville havia mort en estranyes circumstàncies a l’erm quan va sortir a passejar al vespre. El Doctor Mortimer es va desplaçar fins a Londres per parlar amb Sherlock Holmes i el seu ajudant, en Watson, i demanar-los ajuda per resoldre el cas. James, el doctor de Charles i amic de la família, estava molt commocionat pel succeït. Va llegir-los un manuscrit relacionat amb una llegenda sobre la família dels Baskerville. Explica que Hug de Barskerville s’enamorà d’una noia perdudament. Ella no li prestava gaire atenció i ell enfurismat la raptà i se l’endugué a casa seva. Durant un sopar que va celebrar pels amics, ella es va escapar. Quan Hug va anar a veure a la seva presa i va veure que no hi era es va posar com una fera. Va agafar el seu cavall i fugí a capturar a la noia. Els seus amics el seguiren amb els seus cavalls. Aquests van trobar la noia al terra i a n’Hug al seu costat, mort, amb el coll destrossat. Al seu costat hi havia una bestiassa enorme que havia desfet el cos del baró en trossets. Mortimer els va contar que Charles va sortir una nit a passejar i ja no va tornar. El seu servent, Barrymore, fou el que el trobà mort vora l’erm. Els va explicar que a l’examinar el cadàver va veure petjades de gos gegant a l’escena del crim. Diu que va preguntar a la gent de les rodalies i que diuen haver vist el gos ferotge. Henry Baskerville és l’únic hereu que quedava a la família. Ja que l’únic germà que tenia Charles deien que havia mort a Sud-Amèrica sense descendència. El nou hereu arribaria a l’estació de Waterloo aquella tarda, el doctor el recolliria. Holmes li va dir a en Watson que el deixés sol que havia de pensar. Quan aquest torna li diu que creu que Charles la nit de la seva mort estava esperant algú ja que era un home malalt i no hauria sortit a l’erm tot sol per la nit. A l’endemà arriba Henry juntament amb Mortimer, que foren a visitar Holmes i Watson al seu despatx de Baker Street. El jove Baskerville els dóna una carta que li han enviat a l’hotel amb un missatge. Sherlock Holmes dedueix que les lletres són del diari Times. En James li explica la història de la família n’Hug i després se’n van a passejar. Holmes i Watson els segueixen i veuen un cotxe que els vigila. Holmes memoritza la matrícula: 2704 L’inspector contracta a Cartwright perquè vagi a tots els hotels de la ciutat a buscar el retall del diari Times. Després es van reunir amb Henry, que els va exposar la seva idea d’anar a la Mansió dels Baskerville a finals d’aquella mateixa setmana. Holmes va decidir que Watson l’acompanyaria a la casa i l’aniria informant dels veïns i del que passés. Cartwright va enviar un telegrama a Sherlock Holmes dient-li que no havia trobat el retall de diari. Així que Holmes truca al taxista i aquest li explica que al matí un home amb la seva descripció l’havia contractat per esperar-se davant de la seva oficina i l’havia fet seguir a dos homes. Diu que quan aquest marxà digué que era Sherlock Holmes. El matí següent Watson i Henry agafaren un tren que els portaria a Devonshire. El doctor Mortimer els acompanyaria fins allà. Pel camí van veure soldats i el xofer els explica que fa tres dies que s’havia escapat un presoner, un brutal assassí.

Arribaren a la casa i els Barrymore, els servents, agafaren l’equipatge i James marxà cap a casa. En Henry va estar parlant amb el senyor Barrymore i aquest li va dir que ell i la seva dona volien muntar un petit negoci. El primer dia a la casa no fou fàcil, era incomodant, estranya i molt gran. Aquella nit Watson no va poder dormir i des del llit sentia el plor d’una dona, com si estigués sanglotant. A l’endemà Watson li va preguntar a Henry si havia escoltat els plors i ell afirmà. Els dos li preguntaren a Barrymore si ell sabia d’on provenia aquell plor però els digué que ell no havia escoltat res i que la seva dona no havia estat. Però en Watson es creua amb l’esposa del servent i tenia els ulls rojos, com si hagués estat plorant i va saber que si havia estat ella i que per conseqüència Barrymore els havia mentit. Pel matí, mentre Henry treballava, en Watson va anar a la casa de telegrames i quan sortí es va trobar amb Jack Stapleton que el portà fins l’erm fent-li diverses preguntes, algunes de les quals incomodaren a Watson. Jack era un apassionat de les papallones i mentre n’estava caçant una aparegué Beryl Stapleton, que es va presentar com la seva germana. Aquesta va dir-li a Watson que marxés d’aquell lloc, ja que corria un gran perill. L’havia confós amb Henry. Quan el seu germà tornà ella va callar de seguida canviant de tema. Després el varen portar fins a la seva casa convidant-lo a dinar, cosa que Watson rebutjà. Pel camí de tornada es va troba amb la jove que li demanà disculpes per haverlo confós. Se la veia atemorida i li digué a Watson que després de saber la llegenda i totes les seves conseqüències allò no era un lloc segur. En Watson va fer un informe molt detallat explicant-li a Holmes el que passava al seu voltant. Li va explicar que Henry estava enamorat de la senyoreta Stapleton i que cada dia es trobaven i es veien, cosa que no agradava a Jack. Diu que els Barrymore són molt sospitosos ja que es comporten d’una manera estranya. Li conta que ell i Henry van decidir fer observacions i al matrimoni. En el segon informe li va explicar detalladament el que succeir amb Henry y Beryl. Un dia en Henry va voler sortir sol vora l’erm perquè havia quedat per veure’s amb la seva estimada. Un cop allí ella l’advertí de que havia de marxar de la Mansió i tornar a Londres. Mentre estaven molt acaramel·lats va aparèixer per allà Stapleton i va començar a cridar a Henry. S’endugué a la seva germana d’aquell lloc. Més tard va anar a casa dels Baskerville i va demanar perdó Henry pel que havia passat, argumentant que se sentia sol i la única persona que tenia era la seva germana. Aquella mateixa nit Henry i Watson van seguir al senyor Barrymore. Cada matinada anava a una finestra amb una espelma i volien descobrir que s’amagava darrera de tot allò. Quan van sentir que passava per davant d ela porta el van seguir i li van preguntar que feia a aquelles hores de la nit, a la finestra i fent senyals amb l’espelma. Ell els digué que no ho podia explicar ja que era un secret que no era d’ell. Aleshores aparegué la senyora Barrymore i els explicà que el seu germà era el pres que s’havia escapat i que el seu marit li portava menjar totes les nits, ja que estava amagat a l’erm. Watson i Henry no s’ho van pensar dues vegades i van sortir a buscar-lo, no podia estar voltant per l’erm, podia atacar qualsevol.

Pel camí sentirem un soroll, un crit esfereïdor. Aquell so era el que deien al poble que era el gos dels Baskerville. Van esperar i al final veieren al germà de la senyora Barrymore, però se’ls escapà. Watson va decidir d’escriure un diari en comptes de cartes a Holmes, puix que creia que era més segur. A l’endemà el servent els digué que estava decebut perquè haguessin perseguit al seu cunyat i els pregà que no el delatessin a la policia i a canvi els explicà que els dia de la mort de Charles, aquest va rebre una carta d’una dona que firmava amb les inicials L.L. Watson va anar a donar una volta per l’erm i es trobà amb Mortimer. Aquest li digué que l’acompanyava a casa amb el carro i mentrestant en Watson li va preguntar si coneixia cap dona que comences amb aquelles inicials. Després d’una estona de rumiar-s’ho va dir-li que coneixia a Laura Lyons que vivia a Coombe Tracey. La nit que havien anat a buscar el cunyat de Barrymore en Watson havia vist un home dalt del turó a mitja nit, davant la lluna. Parlant amb en Barrymore aquest li va explicar que era cert que hi havia un altre home rondant per l’erm. Que això li havia dit el seu cunyat les vegades que s’havien vist. L’ajudant de Holmes va anar a Coombe Tracey i li va ser bastant fàcil trobar a Laura Lyons. Aquesta no volia respondre cap de les preguntes que el jove Watsn li formulà però finalment li digué que si que fou ella la que li va escriure la carta el mateix dia de la seva mort, citant-lo aquella mateixa nit. Ho feia perquè volia que la subvencionés econòmicament per poder separar-se del seu marit. Però que finalment no hi anà per motius personals. Un cop havia marxat de Coombe Tracey es va dirigir cap a l’erm per anar a cercar l’home del turó. Però Frankland el va deturar i el va fer entrar a casa seva. Li va ensenyar el seu telescopi i mentre el miraven Watson va veure un nen deixant menjar prop d’on deien que residia l’home del turó. Així que marxà de casa de Frankland i es dirigí cap allà. No hi havia ningú, ni rastre d’aquell home. Va veure la casa on devia estar, una cova neolítica. De sobte va sentir passos, l’home s’acostava. Quan va entrar i el va saludar aquella veu li va ser molt familiar. Era en Sherlock Holmes. En Holmes li va explicar al seu ajudant que vivia allà per investigar pel seu compte. Va estar explicant-li a Watson els seus descobriments. Un d’ells que Beryl no era la germana de Jack, sinó que era la seva dona. Mentre parlaven van sentir un crits molt forts, els feien mal les orelles. Era el gos, estava atacant. Van començar a córrer a tota pressa i de sobte es van trobar amb un cos. Es van pensar que era en Henry i que havien arribat massa tard. Però s’adonaren que no ho era, aquell home que jeia mort, tot destrossat, pressa del gos era Selden, el presoner assassí germà de la senyora Barrymore. Seguit d’això marxaren cap a la mansió on hi havia Henry. Aquest es va posar molt content al veure a Sherlock Holmes. Mentre prenien el te, Watson i Holmes van veure que Hug de Baskerville era igual que Jack Stapleton. Era molt estrany. Els dos li digueren al baró que l’endemà hauria d’acudir a la seva cita a casa dels Stapleton i com que ells havien d’anar a Londres a fer unes gestions hi hauria d’anar tot sol. El matí següent Holmes i Watson van anar altre vegada a visitar Laura Lyons perquè sabien que alguna cosa amagava.

Li digueren que Stapleton estava casat amb la que deia que era la seva germana, i que a ella la havia utilitzada com havia volgut. Ella no s’ho podia creure i els va explicar que la carta que li havia escrit al senyor Charles, l’havia escrit obligada pel Jack Stapleton. I la va atemorir perquè no digués res a ningú. A la tornada havien quedat amb l’inspector Lestrade que els ajudaria a resoldre el cas. Aquella nit Watson, Sherlock Holmes i Lestrade esperaren davant de la casa dels Stapleton durant molta estona. A la casa només hi havia en Jack i l’Henry. No hi havia rastre de la dona enlloc i la boira cada vegada es feia més gran. Quan Henry decidí marxar de la casa, els inspectors esperaren a que passés per preparar-se. Sabien que la bestiassa arribaria en qualsevol moment. El que no s’esperaven es que fos tan ferotge i veloç com era. Va començar a cridar i a córrer i quan els passà pel davant es quedaren paralitzats. Era prim,salvatge i gran com una lleona. Tenia unes enormes mandíbules que sembla que traguessin una flama blava. El gos es va llançar al damunt de Henry però Sherlock Holmes li va disparar les cinc bales del seu revòlver i el va matar. El baró tremolava de por, no s’ho podia creure. El portaren a casa i li ho explicaren tot. Després foren a la caça de Stapleton. I al primer lloc on es van dirigir fou a casa seva. Allí trobaren a Beryl lligada i plena de morats en una habitació. Aquell home malvat la maltractava i no l’estimava. Ella els va dir que l’únic amagatall que podia tenir el seu marit era el Gran Fangar. Foren a buscar-lo però no hi havia ni rastre d’ell, la terra se l’havia endut. Se l’havia empassat. Al novembre Henry i Mortimer visitaren a Watson i Sherlock Holmes a Baker Street,Londres. Holmes començà a relatar l’història: Diu que Stapleton era fill de l’únic germà de Charles de Baskerville, Roger, que vivia a Sud-Amèrica. Stapleton va venir a viure a Devonshire amb la seva dona per estar a prop de Charles. Es va canviar el nom, va comprar el gos i amb l’ajuda de Laura Lyons va fer una emboscada a Charles i deixà anar el gos que el matà de l’esglai. Després Stapleton va haver d’enfrontar-se a l’aparició inesperada de Henry, el nou hereu. Per això va disposar de la seva dona a la que maltractava i va fer que enamorés a Henry i es fes passar per la seva germana. Ella no volia ajudar al seu marit i per això la va lligar a l’habitació, perquè no li digués a en Henry el que el seu marit pretenia fer. El que volia fer el senyor Stapleton era quedar-se amb la fortuna dels Baskerville. Per fer-ho amagava el gos al Gran Fangar i amb l’ajuda del seu servent l’alimentava mentre ell no hi era. Fou Stapleton qui els seguí a Londres i la seva dona la que va escriure el missatge anònim per evitar que el jove baró anés a la Mansió. Així va resoldre el cas Sherlock Holmes amb l’ajuda de Watson. Altre vegada plegats ho havien aconseguit.

4. Personatges Principals Sherlock Holmes: Descripció física: tenia una esprimatxada i austera figura. Era un home prim i la seva cara era de fura. Portava la barba molt ben afaitada i vestia molt elegant i molt net. Descripció psicològica: Tenia el cap molt clar i els sentits molt àgils. Era un home intel·ligent i perspicaç. Un dels millors detectius de tot Londres. Li agradava portar les rendes de les investigacions i era una persona feta per manar i ser seguit pels altres. Tenia uns mètodes de treball que sempre el portaven a la victòria. Watson: és la mà dreta de Sherlock Holmes. Descripció física: és un home amb unes bones condicions físiques. Descripció psicològica: és una persona observadora, atenta i tranquil·la. Pel que he dedit puc dir que es mostra obert amb la gent i és comprensiu i afectuós. Henry Baskerville: Descripció física: Era un home petit i viu, d’ulls negres, que devia tenir una trentena d’anys, molt robust, amb celles negres i gruixudes i un posat agressiu. El seu rostre mostrava tota l’aparença d’haver estat exposat a les inclemències del temps. Descripció psicològica: Tenia un esguard serè i un gran aplom. La manera en la que es comportava denotava que era tot un cavaller. Jack Stapleton: és l’antagonista de la novel·la. Descripció física: era petit,prim i molt ros. Anava molt ben afaitat i tenia el rostre allargat i la mandíbula entrada. Devia tenir d’uns trenta a uns quaranta anys. Tenia poc cabell i els ulls grisos. Descripció psicològica: era un aficionat a la botànica, la natura i les papallones. És una persona retorçada, dolenta i agressiva. Ho demostra amb els maltractaments als que sotmet a la seva esposa o en la manera com la fa submisa d’ell i fa que digui que és la seva germana. Té un rancor dins seu que res el pot calmar.

Secundaris Doctor James Mortimer: Era el metge de la família i amic de Charles. Fou ell qui avisa Holmes perquè investigui el cas.

Senyor Barrymore: Era el servent dels Baskerville. Era un home de bon aspecte,alt,bell amb una barba negra quadrada i trets poc marcats.

Senyora Barrymore: Era la serventa dels Baskerville i la dona del senyor Barrymore. Solía estar trista ja que el seu germà és en Selden un assassí.

Beryl Stapleton: Era la dona de Stapeton, però es feia passar per la seva

germana. Era més bruna que qualsevol dona,esvelta, elegant i alta. Tenia un rostre de trets molt regulars. Amb un llavis molt sensuals i uns ulls negre bellíssims de vivor ardent. 9

Selden: Era el germà de la serventa. S’havia escapat de la presó. Era l’assassí de Notting Hill. Tenia un rostre diabòlic i groguenc amb el semblant terrible d’un animal arrufat.

Laura Lyons: tenia una bellesa extrema. Els seus ulls i els seus cabells eren del mateix to avellana i les seves galtes, tot i ser molt pigades, eren lleugerament rosades amb l’exquisida vivor de les dones morenes. Però en el seu rostre hi havia un mena d’expressió basta i ruda.

Frankland: Era un home d’edat avançada, cara-vermell, de cabell blanc i

caràcter colèric. Era un apassionat del Dret Britànic i es gastava una fortuna en plets.

Sir Charles Baskerville: Era un vell ancià que patia del cor i tenia un salut molt delicada. Tenia una gran fortuna amb la que feia donacions a diverses associacions i persones.

Hug Baskerville: Era el causant de la llegenda que perseguia a tota la família. Tenia un ample cabell emplomat i rinxolat, el coll blanc brodat i el rostre llarg i sever. Tenia una fisonomia afectada, dura, amb una boca ferma, de llavis prims i un esguard fred i intolerant.

Perkins: Era el mosso d’establa.

Escenes de la película basada en el llibre de Conan Doyle

5. Espai i temps Espai La novel·la està ambientada en diferents espais d’Anglaterra. Entre ells destaquen Londres i Devonshire. A Londres passa gairebé tota la primera part de la novel·la entre el despatx de Sherlock Holmes al 221b de Baker Streer i els carrers de la ciutat. I a Devonshire succeix la segona part. A la Mansió dels Baskerville, l’erm, el Gran Fangar i les rodalies.

Baker Street, 221b (Sherlock Holmes museum) Temps

-Temps intern

La història dura aproximadament dos mesos, des que Mortimer va a visitar per primer cop a Sherlock Holmes, a l’octubre. Fins que Henry i Mortimer tornen a Londres després de que Holmes i Watson haguessin resolt el cas, a finals de novembre.

-Temps extern

Està ambientada a mitjans del segle XX, vora l’any 1895 aproximadament. Ho dedueixo per la manera en com s’expressen els personatges i com descriu Conan Doyle el seu aspecte i vestuari.

6. Opinió Aquest llibre l’he trobat molt interessant. Crec que els fets estan molt ben estructurats i explicats. La manera d’expressar-se de Conan Doyle és molt entenedora i es nota en algunes expressions i paraules que utilitza un llenguatge culte i antic. M’ha agradat especialment perquè mentre anava llegint podia fer les meves pròpies suposicions i després anava descobrint coses totalment diferents, i considero que una bona novel·la de misteri és aquella en la que no t’esperes mai com acaba el final. Es a dir, com més inesperat i inoportú sigui és que més ens ha enganyat l’autor i com millor ho hagi fet, més bo serà el resultat.

Museu dedicat a Sherlock Holmes a l’edifici on està ambientat el seu famós despatx.

7. Nota El gos dels Baskerville es mereix un 9 de nota. Com ja he dit anteriorment ha estat una novel·la que per mi ha estat molt agradable de llegir. Hi ha moltes histories de misteri que no resultes espantant ni intrigant i fins i tot avorreixen. Però no obstant, aquest llibre ha despertat en mi aquell sentiment de voler saber el que passa abans de haver-ho llegit. És d’aquells llibres que vas llegint i no pares. Almenys a mi m’ha agradat bastant i crec que estaria bé recomanar-lo per altres anys. Perquè tot i que la manera en com s’estructura a l’hora de contar els fets sigui diferent al que estem acostumats, és una forma de veure les diverses maneres d’escriure.